Deuteronomi 14:1-21
Deuteronomi 14:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort; perquè ets un poble sant per al Senyor, el teu Déu, i el Senyor t’ha escollit a fi que siguis per a ell un poble d’exclusiva propietat entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra. No heu de menjar cap cosa que sigui abominable. Aquests són els animals que podreu menjar; el vedell, el moltó, la cabra, el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina. Tots els animals de peülla partida, els que tenen la peülla dividida en dos un-glots i que siguin remugants, d’entre els animals terrestres, aquests podreu menjar. Però, d’entre els remugants que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, la llebre i el conill, que si bé són remugants, no tenen la peülla par-tida; els tindreu per immunds. Igualment el porc, perquè, si bé té peülla partida, no remuga; el tindreu per immund. No menjareu la carn d’aquests animals ni tocareu els seus cadàvers. Aquests podreu menjar d’entre tots els animals que viuen a les aigües: Tots els que tinguin aletes i escates, els podreu menjar; però els que no tinguin aletes i escates, no els podreu menjar; els tindreu per immunds. De totes les aus pures, en podreu menjar; però de les següents no en podreu menjar: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany, l’astor, el falcó, el milà, amb els de la seva espècie; els corbs, en tota la seva varietat; l’estruç, el mussol, la gavina, l’es-parver, amb els de la seva espècie; el duc, l’ibis, el cigne, el pelicà, el voltor, el corb marí, la cigonya, la garsa, amb els de la seva espècie; la puput i el ratpenat. També considerareu immund tota mena d’insecte volador; no en men-jareu. De totes les aus pures, en podreu menjar. No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
Deuteronomi 14:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: no us feu incisions ni us afaiteu el front en senyal de dol. Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida. »No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur. Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l’anyell, el cabrit, el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’antílop, la daina i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida. Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i el conill, que són remugants però no tenen la peülla partida: considereu-los impurs. També el porc, que té la peülla partida però no és remugant, considereu-lo impur. No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. »Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs. »Podeu menjar qualsevol ocell pur, però absteniu-vos de menjar: l’àguila, el trencalòs, el voltor, el milà i tota espècie de falcó o de corb; l’estruç, el siboc, la gavina i tota espècie d’esparver; la xibeca, el duc, el cigne; el mussol, el voltor blanc, el corb marí, la cigonya i tota espècie de garsa, la puput i el rat-penat. »Considereu impurs tots els insectes alats: no els heu de menjar. Podeu menjar, en canvi, els altres animals voladors que siguin purs. »No mengeu la carn d’una bèstia morta de mort natural: dóna-la a l’immigrant que resideix a la teva ciutat, i que en mengi, o bé ven-la a un foraster: tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.