Daniel 5:1-29
Daniel 5:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El rei Baltasar va fer un gran con-vit per a un miler dels seus dig-nataris, i va beure vi en la seva com-panyia. Animat pel vi, Baltasar va ordenar que li portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor havia requi-sat del temple de Jerusalem, perquè el rei i els seus dignataris, amb les seves dones i les seves concubines, hi beguessin. Van portar els vasos d’or que havien requisat del temple, de la casa de Déu que era a Jerusalem, i hi van beure el rei, els seus dignataris, les seves dones i les seves concubines. Bevien vi i lloaven els seus déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra. De sobte, aparegueren els dits d’una mà humana que es van posar a escriure darrere del canelobre, sobre la paret em-blanquinada del palau reial; i el rei veia el dors de la mà que escrivia. Llavors la cara del rei va empal·lidir, els seus pensaments el van espantar fins al punt que les juntures de les cames se li afluixaven i els genolls li picaven l’un contra l’altre. El rei va demanar a crits que fessin venir els mags, els caldeus i els ende-vins. El rei digué als savis de Babilònia: “Aquell qui llegeixi aquesta inscripció i em reveli el seu significat serà vestit de porpra, se li posarà un collaret d’or al coll i ocuparà el tercer lloc en el regne.” Van entrar els savis del rei, però no van poder desxifrar la inscripció ni re-velar al rei el seu significat. Llavors, al rei Baltasar li va entrar pànic, es va quedar pàl·lid, i els seus dignataris es van espantar. La reina, alertada per les veus del rei i dels seus dignataris, va entrar a la sala del convit, prengué la paraula i digué: “Llarga vida al rei! Que no t’espantin els teus pensaments ni empal·lideixi el teu rostre. Hi ha un home al teu reialme que posseeix l’esperit dels déus sants, que ja en temps del teu pare va demostrar tenir una llum, una intel·ligència i una sa-viesa com la dels déus. El rei Nabucodonosor, el teu pare, el va desig-nar cap dels mags, dels endevinadors, dels caldeus i dels astròlegs, ja que en aquest, anomenat Daniel, a qui el rei va posar el sobrenom de Belteixassar, se li comprovà un esperit superior, ciència, intel·ligència i art per a interpretar els somnis, desxifrar enig-mes i resoldre qüestions difícils. Que facin venir aquest Daniel, i ell te’n re-velarà el significat.” Llavors Daniel va ser introduït a la presència del rei, i el rei li digué: “¿Ets tu aquell Daniel, del grup de deportats jueus que el meu pare, el rei, va fer portar de Judà? Jo he sentit a dir de tu que posseeixes l’esperit dels déus, que tens una llum, una intel·ligència i una saviesa extra-ordinàries. No fa gaire, han fet venir a la meva presència uns savis i astròlegs perquè llegissin aquesta inscripció i me’n do-nessin la seva interpretació; però no n’hi ha hagut cap que hagi pogut revelar-me’n el significat. Segons m’han dit, tu ets capaç de donar interpretacions i resoldre les difi-cultats. Si ara tu pots desxifrar la ins-cripció i explicar-me’n el significat, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or al coll i ocuparàs el tercer lloc en el regne.” Llavors Daniel va contestar davant el rei, i digué: “Que els teus dons siguin per a tu, i dóna els teus presents a un altre. No obstant, jo llegiré al rei la ins-cripció i li’n revelaré el significat. El Déu Altíssim, oh rei, va concedir a Nabucodonosor, el teu pare, el reial-me, la grandesa, la glòria i la majestat. I a causa de la grandesa que ell li havia concedit, tots els pobles, nacions i llengües tremolaven i s’estremien da-vant d’ell. Ell matava i deixava viure qui volia; engrandia i humiliava qui li semblava. Però quan el seu cor es va ensuperbir, i el seu esperit es va endurir amb l’arrogància, va ser destronat de la seva reialesa i desposseït de la seva glòria. Va ser foragitat d’entre els homes i el seu enteniment esdevingué semblant al de les bèsties, i hagué de viure entre els ases salvatges; hagué de menjar herba com els bous i el seu cos va ser banyat per la rosada del cel, fins que va reconèixer que el Déu Altíssim és qui té el domini sobre la reialesa dels homes i la dóna a qui vol. I tu, el seu fill Baltasar, no has hu-miliat el teu cor, malgrat que sabies tot això. Al contrari, t’has alçat contra el Senyor del cel i has fet portar davant teu els vasos del seu temple; i tu, els teus dignataris, les teves dones i les teves concubines, els heu fet servir per a beu-re vi. A més, has donat lloança als déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen; i no has donat glòria al Déu que té la teva vida entre les seves mans i de qui depèn el teu destí. Per això, de la seva presència ha fet venir la mà que ha traçat aquesta ins-cripció. I la inscripció que ha traçat és: MENÉ, MENÉ, TEQUEL, U-FARSÍN. I aquest és el seu significat: MENÉ: Déu ha comptat el teu regnat i l’ha donat per acabat. TEQUEL: T’han pesat a les balances i t’han trobat mancat de pes. PERES: El teu regne ha estat dividit i donat als medes i als perses.” Llavors Baltasar va ordenar que vestissin Daniel amb la porpra i li posessin al coll un collaret d’or, i que el proclamessin tercer regidor del regne.
Daniel 5:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El rei Baltasar va oferir un gran banquet a un miler dels seus magnats, i davant d’ells va beure molt vi. Enterbolit pel vi, Baltasar va manar que portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s’havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. Tot seguit van portar aquells vasos d’or que s’havien endut del temple, la casa de Déu de Jerusalem, i van beure-hi el rei, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. Mentre hi bevien el vi, lloaven els déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra. En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint, va perdre el color de la cara i, alarmat en el seu interior, tot ell va defallir i els genolls li tremolaven. Llavors es posà a cridar desesperadament que fessin venir els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur. El rei va prometre això als savis de Babilònia: – El qui llegeixi aquesta inscripció i me’n doni la interpretació serà vestit de porpra, portarà un collaret d’or i ocuparà el tercer lloc del reialme. Es van presentar tots els savis del rei, però no foren capaços de llegir la inscripció ni d’interpretar-la. El rei Baltasar es va alarmar moltíssim, va perdre encara més el color i els seus magnats estaven desconcertats. Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué: – Que el rei visqui per sempre! No t’alarmis ni perdis el color de la cara. En el teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare es va veure que tenia una clarividència, un enteniment i una saviesa com la dels déus; el rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels endevins, mags, astròlegs i els qui prediuen el futur, ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel-ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció. Tot seguit van introduir Daniel a la presència del rei. El rei li va dir: – ¿Tu ets Daniel, un dels deportats que el rei, el meu pare, va fer venir de Judà? He sentit a dir de tu que tens l’esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa. Ara mateix han fet entrar a la meva presència els savis i els mags perquè llegissin aquesta inscripció i me’n donessin la interpretació, però no n’han estat capaços. He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme. Daniel li va respondre: – Queda’t els teus presents, dóna a altres les teves recompenses. Jo, però, llegiré al rei aquesta inscripció i li diré com cal interpretar-la. »El Déu altíssim, oh rei, va donar a Nabucodonosor, el teu pare, la reialesa, la grandesa, la glòria i la majestat. Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres. »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria. »El van treure d’enmig dels homes, tenia l’instint de les bèsties, vivia amb els ases salvatges, s’alimentava d’herba com els bous i anava xop de rosada, fins que va reconèixer que el Déu altíssim és l’amo dels reialmes humans i els dóna a qui vol. I tu, Baltasar, fill seu, coneixies tot això, però no has estat humil, i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí. Per aquest motiu, ell ha enviat aquesta mà per inscriure això que veus. El text inscrit és aquest: Mené, mené, tequel, u-farsín. I aquest és el seu significat: Mené vol dir “comptat”: Déu ha passat comptes del teu regnat i li ha posat punt final. Tequel vol dir “pesat”: t’ha pesat a les balances i t’ha trobat mancat de pes. Peres vol dir “dividit”: el teu regne ha estat dividit i donat als medes i als perses. Llavors Baltasar va manar que vestissin Daniel de porpra, li va fer posar un collaret d’or i va proclamar que ocupava el tercer lloc del reialme.