Fets dels Apòstols 8:9-24
Fets dels Apòstols 8:9-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un tal Simó, temps enrere, havia exercit la màgia en aquella ciutat i havia deixat atònita la gent de Samaria, fent-se passar per una persona excepcional i guanyant-se l’interès de tots, des del més petit al més gran, perquè deien: “Aquest home és la potència divina, l’a-nomenada Grandiosa.” I li feien cas perquè durant bastant de temps els havia embadalit amb les arts màgiques. Però quan van creure Felip, que pro-clamava la bona nova referent al Regne de Déu i el nom de Jesucrist, homes i dones es feien batejar. Fins i tot el mateix Simó va creure i, un cop batejat, no s’apartava del costat de Felip, contemplant ple d’admiració els senyals i grans prodigis que feia. Quan els apòstols que eren a Jerusalem van sentir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els van enviar Pere i Joan. Aquests, en ser allà baix, van pregar per ells, a fi que rebessin l’Esperit Sant; perquè no havia davallat encara sobre cap d’ells, sinó que només havien estat batejats en el nom del Senyor Jesús. Llavors els imposaven les mans i rebien l’Esperit Sant. En veure Simó que per la imposició de les mans dels apòstols era donat l’Esperit, els oferí diners dient-los: “Doneu-me a mi també aquest poder, per tal que aquell a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.” Però Pere li replicà: “Que el teu diner se’n vagi amb tu a la perdició, si t’has pensat que el do de Déu es pot comprar amb diners. Tu no pots participar ni tenir dret en aquest do, perquè el teu cor no és recte davant Déu. Penedeix-te, doncs, d’aquesta maldat teva, i demana al Senyor que, si és pos-sible, et sigui perdonat el que intentaves dintre teu, perquè et veig amargat per la rancú-nia i dominat per la malícia.” I Simó contestà dient: “Pregueu vosaltres per mi al Senyor, perquè no vingui sobre mi res del que heu dit.”
Fets dels Apòstols 8:9-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.» Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones. També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava. Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquè rebessin l’Esperit Sant. Fins aleshores no havia baixat sobre cap d’ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l’Esperit Sant. Quan Simó veié que l’Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners tot dient: – Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant. Pere li replicà: – Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent. Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t’encadena. Simó li respongué: – Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.