Fets dels Apòstols 4:23-35
Fets dels Apòstols 4:23-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit. En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou . Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit: » Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va? Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies . »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula; estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.» Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
Fets dels Apòstols 4:23-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan els van deixar anar, van tornar amb els seus i els van explicar tot el que havien dit els principals sacerdots i els ancians. En sentir-ho, tots junts van alçar la veu a Déu i digueren: “Senyor, tu has fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen. Tu, per mitjà de l’Esperit Sant, ens has dit per boca del nostre pare David, el teu servent: Per què s’avaloten les nacions i els pobles cavil·len plans inútils? Fan aliança els reis de la terra, i els prínceps conspiren contra el Senyor i contra el seu Crist. Perquè certament van conspirar en aquesta ciutat Herodes i Ponç Pilat, amb pagans i gent d’Israel, contra el teu sant servent Jesús, que tu has ungit, i així es compleix tot el que la teva previsió i designi havia determinat que succeís. Ara, Senyor, fixa’t en les seves ame-naces i dóna als teus servidors la valen-tia d’anunciar la teva paraula amb plena confiança, mentre tu estens la mà a fi que es facin guaricions, senyals i prodigis per mitjà del nom del teu sant servent Jesús.” En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia. Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells. I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabun-dava en tots ells. Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendes i els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.