Fets dels Apòstols 4:1-37
Fets dels Apòstols 4:1-37 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre ells parlaven al poble, se’ls presentaren els sacerdots, l’oficial de guàrdia del temple i els saduceus, indignats que ensenyessin al poble i proclamessin en la persona de Jesús la resurrecció dels morts. Llavors els van agafar i els van ficar a la presó fins a l’endemà, perquè ja s’havia fet tard. I molts dels qui havien sentit el discurs van creure, i el nombre dels homes fou d’uns cinc mil. S’esdevingué que l’endemà es van reunir a Jerusalem els seus dirigents, els ancians i els mestres de la Llei, a més del gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els qui eren del llinatge pontifical. Els van fer posar al mig i els interro-garen: “¿Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?” Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: “Dirigents i ancians del poble: ja que avui se’ns demana raó d’un favor fet a un home malalt, i qui l’ha guarit, heu de saber, tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesu-crist, el Natzarè, que vosaltres vau cru-cificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts. Ell és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, el qui ha esdevingut pedra angular. I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.” Veient la gosadia de Pere i Joan, i entenent que eren uns homes vulgars i sense estudis, estaven admirats. Reco-neixien que havien estat amb Jesús; i veient al seu costat l’home que ha-via estat guarit, no sabien què replicar. Així que els van fer sortir a fora del Sanedrí i deliberaren entre ells: “Què farem amb aquests homes? Perquè és evident que s’ha produït un miracle per mitjà d’ells; tots els habitants de Jerusalem ho saben, i no el podem negar, però, per impedir que s’escampi en-cara més entre el poble, els prohibirem severament que tornin a parlar mai més a ningú en aquest nom.” Els van cridar, doncs, i els van com-minar que de cap manera no parlessin ni ensenyessin en el nom de Jesús. Però Pere i Joan els digueren: “Jut-geu vosaltres mateixos si és just davant Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu. Nosaltres no podem pas deixar de parlar del que hem vist i sentit.” I ells, després de noves amenaces els van deixar anar. No van trobar manera de castigar-los, a causa del poble, ja que tots glorificaven Déu pel que havia passat. Perquè aquell home miraculosament guarit tenia més de quaranta anys. Quan els van deixar anar, van tornar amb els seus i els van explicar tot el que havien dit els principals sacerdots i els ancians. En sentir-ho, tots junts van alçar la veu a Déu i digueren: “Senyor, tu has fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen. Tu, per mitjà de l’Esperit Sant, ens has dit per boca del nostre pare David, el teu servent: Per què s’avaloten les nacions i els pobles cavil·len plans inútils? Fan aliança els reis de la terra, i els prínceps conspiren contra el Senyor i contra el seu Crist. Perquè certament van conspirar en aquesta ciutat Herodes i Ponç Pilat, amb pagans i gent d’Israel, contra el teu sant servent Jesús, que tu has ungit, i així es compleix tot el que la teva previsió i designi havia determinat que succeís. Ara, Senyor, fixa’t en les seves ame-naces i dóna als teus servidors la valen-tia d’anunciar la teva paraula amb plena confiança, mentre tu estens la mà a fi que es facin guaricions, senyals i prodigis per mitjà del nom del teu sant servent Jesús.” En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia. Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells. I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabun-dava en tots ells. Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendes i els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú. Així, Josep, el qui els apòstols anomenaven Bernabé, que vol dir «Fill de consolació», un levita nadiu de Xipre, com que tenia un camp se’l va vendre, va dur l’import i el diposità als peus dels apòstols.
Fets dels Apòstols 4:1-37 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre. Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. Van posar al mig Pere i Joan i començaren ainterrogar-los: – Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: – Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal . La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells: – Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús. Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. Pere i Joan els van replicar: – Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys. Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit. En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou . Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit: » Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va? Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies . »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula; estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.» Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú. Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé –que vol dir «fill de consolació»–, es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.