Fets dels Apòstols 4:1-22
Fets dels Apòstols 4:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre ells parlaven al poble, se’ls presentaren els sacerdots, l’oficial de guàrdia del temple i els saduceus, indignats que ensenyessin al poble i proclamessin en la persona de Jesús la resurrecció dels morts. Llavors els van agafar i els van ficar a la presó fins a l’endemà, perquè ja s’havia fet tard. I molts dels qui havien sentit el discurs van creure, i el nombre dels homes fou d’uns cinc mil. S’esdevingué que l’endemà es van reunir a Jerusalem els seus dirigents, els ancians i els mestres de la Llei, a més del gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els qui eren del llinatge pontifical. Els van fer posar al mig i els interro-garen: “¿Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?” Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: “Dirigents i ancians del poble: ja que avui se’ns demana raó d’un favor fet a un home malalt, i qui l’ha guarit, heu de saber, tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesu-crist, el Natzarè, que vosaltres vau cru-cificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts. Ell és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, el qui ha esdevingut pedra angular. I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.” Veient la gosadia de Pere i Joan, i entenent que eren uns homes vulgars i sense estudis, estaven admirats. Reco-neixien que havien estat amb Jesús; i veient al seu costat l’home que ha-via estat guarit, no sabien què replicar. Així que els van fer sortir a fora del Sanedrí i deliberaren entre ells: “Què farem amb aquests homes? Perquè és evident que s’ha produït un miracle per mitjà d’ells; tots els habitants de Jerusalem ho saben, i no el podem negar, però, per impedir que s’escampi en-cara més entre el poble, els prohibirem severament que tornin a parlar mai més a ningú en aquest nom.” Els van cridar, doncs, i els van com-minar que de cap manera no parlessin ni ensenyessin en el nom de Jesús. Però Pere i Joan els digueren: “Jut-geu vosaltres mateixos si és just davant Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu. Nosaltres no podem pas deixar de parlar del que hem vist i sentit.” I ells, després de noves amenaces els van deixar anar. No van trobar manera de castigar-los, a causa del poble, ja que tots glorificaven Déu pel que havia passat. Perquè aquell home miraculosament guarit tenia més de quaranta anys.
Fets dels Apòstols 4:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre. Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. Van posar al mig Pere i Joan i començaren ainterrogar-los: – Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: – Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal . La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells: – Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús. Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. Pere i Joan els van replicar: – Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.