Fets dels Apòstols 28:1-5
Fets dels Apòstols 28:1-5 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Fora de perill, vam saber que l’illa s’anomenava Malta. I els nadius no ens tractaren gens malament; com que començava a ploure i feia fred, van encendre una foguera i ens hi feren lloc. Pau havia recollit una gran braçada de branques i la tirava a la foguera quan un escurçó que fugia del foc se li enganxà a la mà. Quan els nadius van veure aquella bèstia penjant-li de la mà, deien entre ells: “Ben segur que aquest home és un criminal, el qual, tot havent-se salvat del mar, la justícia divina no ha permès que visqui.” Ell, però, d’una sacsejada llençà la bèstia al foc i no sofrí gens de mal.
Fets dels Apòstols 28:1-5 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un cop salvats, vam saber que el nom de l’illa era Malta. Els naturals de l’illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l’escalfor se li agafà a la mà. Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: – Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui. Tanmateix, Pau es va espolsar l’animal sobre el foc i no va sofrir cap mal.