Fets dels Apòstols 28:1-31

Comparteix

Fets dels Apòstols 28:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Fora de perill, vam saber que l’illa s’anomenava Malta. I els nadius no ens tractaren gens malament; com que començava a ploure i feia fred, van encendre una foguera i ens hi feren lloc. Pau havia recollit una gran braçada de branques i la tirava a la foguera quan un escurçó que fugia del foc se li enganxà a la mà. Quan els nadius van veure aquella bèstia penjant-li de la mà, deien entre ells: “Ben segur que aquest home és un criminal, el qual, tot havent-se salvat del mar, la justícia divina no ha permès que visqui.” Ell, però, d’una sacsejada llençà la bèstia al foc i no sofrí gens de mal. Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o que de sobte cauria mort. Després d’esperar força estona i veient que no li passava res de dolent, van canviar de parer i deien que era un déu. Pels voltant d’aquell lloc, el principal de l’illa, anomenat Publi, hi tenia unes terres; aquest ens va acollir i ens allotjà molt amablement per tres dies. Va resultar que el pare de Publi feia llit perquè patia febres i disenteria. Pau va anar a veure’l i pregà imposant-li les mans, i el va guarir. Arran d’aquest fet, els altres illencs que estaven malalts també venien i eren curats. Aquests van tenir amb nosaltres mol-tes atencions i ens van obsequiar amb tot el necessari per quan ens embarqués-sim. Després de tres mesos, ens vam em-barcar en una nau alexandrina que havia hivernat a l’illa i que duia per insígnia els Dioscurs. Vam fer escala a Siracusa i ens hi vam deturar tres dies. D’allí, tot costejant, vam arribar a Règium. Al cap d’un dia es va girar migjorn i al cap de dos dies arribàvem a Putèols. Allí hi vam trobar germans que ens van invitar a quedar-nos amb ells una setmana. Sense més incidents vam arri-bar a Roma. Els germans d’allà, assabentats del nostre cas, ens van sortir a rebre fins al Fòrum d’Api i les Tres Tavernes. Quan Pau els veié, va donar gràcies a Déu i es va sentir més animat. Quan vam entrar a Roma, Pau fou autoritzat a estar-se en arrest domiciliari amb el soldat que el custodiava. Tres dies després va convocar els principals d’entre els jueus, i quan es va reunir amb ells els digué: “Germans, jo, sense haver fet res contra el poble o les tradicions dels pares, vaig ser detingut a Jerusalem i em van lliurar a mans dels romans. Aquests em van interrogar i volien posar-me en llibertat, ja que cap causa de mort hi havia en mi. Però com que s’hi oposaven els jueus, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, però no pas com si jo tingués intenció d’acusar la meva nació. Així, doncs, per aquest motiu us he invitat a veure’ns i parlar, perquè és per causa de l’esperança d’Israel que porto aquestes cadenes.” Ells li digueren: “Nosaltres no hem rebut cartes sobre tu des de Judea, ni cap dels germans dels qui han vingut no ha informat ni parlat res de dolent referent a tu. Així i tot, creiem convenient escoltar directament de tu què opines, perquè l’única cosa que sabem de cert sobre aquesta secta és que a tot arreu se’n parla malament.” Van quedar per a un altre dia, i lla-vors encara n’hi van anar més a veure’l al seu allotjament. Pau els va fer la seva exposició i els testificà del Regne de Déu, i els persuadia sobre Jesús, tant per mitjà de la Llei de Moisès com pels Profetes, des del matí al vespre. Alguns quedaven convençuts pel que deia, però altres no creien. Ja s’acomia-daven, mantenint entre ells el desacord, quan Pau els dirigí l’última paraula: “Amb quina raó va parlar l’Esperit Sant quan per mitjà del profeta Isaïes va dir als vostres pares: Vés al poble aquest i digues: Per més que escolteu no entendreu, per més que mireu no hi veureu. Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible; s’han fet durs d’orella i han tancat els ulls per tal de no veure amb els ulls, ni entendre amb el cor, ni convertir-se, ni que jo els guareixi. Sapigueu, per tant, que aquesta sal-vació de Déu és tramesa als gentils; ells sí que l’escoltaran.” [I havent dit això, els jueus se’n van anar tot sostenint entre ells una discus-sió molt forta.] Va estar-se dos anys sencers a la seva casa de lloguer, on rebia tothom qui acudia a ell, proclamant el Regne de Déu i ensenyant el que es refereix al Senyor Jesu-crist, obertament i sense cap impediment.

Fets dels Apòstols 28:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Un cop salvats, vam saber que el nom de l’illa era Malta. Els naturals de l’illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l’escalfor se li agafà a la mà. Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: – Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui. Tanmateix, Pau es va espolsar l’animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o cauria mort. Però després d’esperar molt, veient que no li passava res d’estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu. No lluny d’aquell indret, hi havia la propietat de l’home més important de l’illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure’l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. Després d’aquest fet, anaren venint els altres malalts de l’illa i també eren curats. Tots ells ens ompliren d’atencions i, a l’hora d’embarcar-nos, ens van proveir de tot el necessari. Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l’hivern a l’illa. Vam atracar a Siracusa i l’escala va durar tres dies. D’allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma. Des d’allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre’ns fins al Fòrum d’Api i Tres Tavernes. Pau, en veure’ls, va donar gràcies a Déu i s’animà. Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l’autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué: – Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. Però els jueus s’hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l’esperança d’Israel. Ells li respongueren: – Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n’han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d’aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició. El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s’allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncerlos sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre. Els uns creien el que ell deia, mentre que els altres es resistien a creure. Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això: – Són ben certes les paraules que l’Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes: »Vés a dir a aquest poble: Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu. S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble! S’han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria! »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran! () Pau es va quedar dos anys sencers a l’allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l’anaven a trobar. Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.