Fets dels Apòstols 26:1-23
Fets dels Apòstols 26:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Agripa s’adreçà a Pau i li digué: – T’és permès d’exposar la teva causa. Pau alçà la mà i va començar la seva defensa: – Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d’escoltar-me. »Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. I si ara m’han portat a judici és per l’esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; és la promesa que les nostres dotze tribus esperen veure acomplerta donant-li culte constantment nit i dia. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus. Per què hauríeu de trobar increïble que Déu ressusciti els morts? »Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres. »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. Cap al migdia, tot fent camí, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: »– Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l’agulló. »Jo vaig preguntar: »– Qui ets, Senyor? »El Senyor em respongué: »– Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Però aixeca’t, posa’t dret: m’he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. Jo ara t’allibero del teu poble i de les nacions paganes; a elles t’envio perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l’heretat reservada als qui ell ha santificat. »D’aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el territori de Judea, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. Però, amb l’ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d’avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.
Fets dels Apòstols 26:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Agripa digué a Pau: “Se’t permet de parlar a favor teu.” Lla-vors Pau, estenent la mà, va començar la defensa: “Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de tots els càrrecs que m’imputen els jueus, especialment perquè tu ets un bon co-neixedor de tots els costums i contro-vèrsies dels jueus, per la qual cosa et prego que tinguis la bondat d’escoltar-me. La vida que jo he dut, la coneixen tots els jueus des de la meva joventut, pas-sada en un principi en el meu país i després a Jerusalem. Coneixent-me des de fa tant de temps poden testificar, si volen, que com a fariseu he viscut d’acord amb la secta més estricta de la nostra religió. I ara sóc processat a causa de l’espe-rança en la promesa feta per Déu als nostres pares, que és la mateixa que esperen obtenir les nostres dotze tribus mantenint gelo-sament el culte nit i dia. És sobre aques-ta esperança que sóc acusat, oh rei, pels jueus. Per què es considera increïble entre vosaltres que Déu ressusciti els morts? Jo estava ben cregut que tenia l’obli-gació d’emprendre fortes accions contra el nom de Jesús, el Natzarè, cosa que vaig fer a Jerusalem. I jo, amb l’autoritat delegada pels principals sacerdots, no solament he tancat a la presó molts creients, sinó que quan els anaven a matar, jo hi vaig donar el meu vot de consentiment. Sovint, anant per totes les sinagogues, els maltractava per obligar-los a renegar i, enfurismat de mala manera contra ells, els perseguia fins i tot per les poblacions de l’estranger. En això estava quan, en un viatge cap a Damasc, autoritzat i amb poders dels principals sacerdots, a ple migdia vaig veure pel camí, oh rei, una llum que venia del cel, més brillant que el sol, que resplendia envoltant-me a mi i als qui m’acompanyaven. Tots nosaltres vam caure per terra i vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perse-gueixes? Et resulta dur tirar guitzes contra els agullons.” Jo vaig dir: “Qui ets, Senyor?” I el Senyor digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Però aixeca’t i posa’t dret. Justament m’he aparegut a tu per això: per desig-nar-te ministre i testimoni del que has vist de mi i del que et faré veure deslliurant-te del teu poble i dels gentils, als qui jo t’envio perquè els obris els ulls a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del domini de Satanàs a Déu, perquè ells puguin rebre el perdó dels pecats i l’herència entre els qui han estat santificats per la fe en mi.” Per tant, rei Agripa, no vaig ser desobedient a la visió celestial. Al contrari, de primer als qui eren a Damasc, però també a Jerusalem i per tota la regió de Judea i als gentils, els he predicat que es penedeixin i es converteixin a Déu, fent obres que acreditin el penediment. Per causa d’això, uns jueus em van agafar al temple i em volien matar. Però amb l’ajut de Déu em mantinc ferm fins al dia d’avui, donant testimo-niatge igual a petits que a grans, sense afegir res al que, tant els profetes com Moisès, van anunciar que passaria: que el Crist havia de patir, que sent el primer a ressuscitar de la mort por-taria un missatge de llum tant al seu poble com als gentils.”