Fets dels Apòstols 25:1-22
Fets dels Apòstols 25:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d’ell per acusar Pau i li demanaven que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. Els digué: – Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d’alguna cosa, que presentin l’acusació. Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L’endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d’ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. Pau es defensava dient: – No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar. Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau: – ¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d’aquestes acusacions? Pau respongué: – Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar. Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre: – Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs. Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus. Com que s’hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué: – Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó. Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d’acarar-lo amb els qui l’acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l’endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l’acusat. Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per ser-hi judicat sobre les acusacions presentades. Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l’emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar. Agripa digué a Festus: – També jo voldria escoltar aquest home. Festus li contestà: – Demà mateix el sentiràs.
Fets dels Apòstols 25:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Festus, doncs, va arribar a la província, i al cap de tres dies va pujar a Jerusalem des de Cesarea. Els principals sacerdots i els jueus importants li van presentar demanda contra Pau, i amb insistència li demanaven un favor contra ell: que el fes venir a Jerusalem, al mateix temps que li preparaven un parany per matar-lo pel camí. Però Festus respongué que Pau estava ben guardat a Cesarea, i que ell mateix havia d’anar-hi molt aviat. “Els qui tinguin autoritat entre vosaltres –digué–, que baixin amb mi; i si hi ha res d’improcedent en aquest home, que l’acusin.” Després d’estar entre ells no més de vuit o deu dies, es traslladà a Cesarea. L’endemà s’assegué al tribunal i ordenà que duguessin Pau. Quan aquest va comparèixer, els jueus que havien baixat de Jerusalem l’envol-taren acusant-lo de molts càrrecs greus, encara que no podien ser provats; mentrestant, Pau es defensava: “No he comès cap falta; ni contra la Llei jueva, ni contra el temple, ni contra el Cèsar.” Però Festus, volent congraciar-se amb els jueus, va respondre a Pau: “¿Vols pujar a Jerusalem i que el teu cas sigui jutjat allà davant meu?” I Pau digué: “Sóc davant el tribunal del Cèsar, que és on em correspon ser jutjat: No he fet cap greuge als jueus en res, com tu saps prou bé. Si és que he delinquit o he fet una falta que mereixi la mort, no refuso mo-rir, però si no és veritat el que aquests diuen contra mi, ningú no em pot deixar a la mercè d’ells: apel·lo al Cèsar.” Festus, després de consultar amb el consell, respongué: “Has apel·lat al Cè-sar; al Cèsar aniràs.” Passats alguns dies, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per salu-dar Festus, i com que s’hi van estar bastants dies, Festus exposà el cas de Pau al rei i li digué : “Tenim un home que Fèlix va deixar pres i sobre el qual em van presentar demanda, quan vaig estar a Jerusalem, els principals sacerdots i els ancians dels jueus, exigint la seva condemna. Els vaig contestar que no és costum dels romans el lliurar cap home sense un acarament previ amb els seus acusadors a fi de donar-li opció de defensar-se de l’acusació. Així, doncs, quan es van reunir aquí, sense cap dilació, l’endemà mateix vaig presidir el tribunal i vaig ordenar que comparegués l’home, sobre el qual els acusadors, que l’en-voltaven, no van presentar cap càrrec greu dels que jo m’esperava, sinó algunes qüestions que tenien contra ell referents a la seva pròpia re-ligió i sobre un tal Jesús que és mort, de qui Pau afirma que és viu. I jo, que no sabia com solucionar aquest afer, li vaig proposar d’anar a Jerusalem i que el cas fos jutjat allí. Però com que Pau va apel·lar reclamant de ser reservat a la decisió de l’augusta autoritat, vaig ordenar que fos guardat fins que el pugui enviar al Cèsar.” Agripa digué a Festus: “Jo també voldria sentir aquest home.” “Demà –li respongué– el sentiràs.”