Fets dels Apòstols 24:1-27
Fets dels Apòstols 24:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al cap de cinc dies, el gran sa-cerdot Ananies va baixar acompanyat d’alguns ancians i d’un advocat, un tal Tertul, i van presentar al governador una demanda contra Pau. I quan ell fou convocat, Tertul va començar la seva acusació dient: “La gran pau de què gaudim gràcies a tu, i les millores fetes en aquesta nació per la teva previsió, en tot i per tot les reconeixem, excel-lentíssim Fèlix, profundament agraïts. Però a fi de no entretenir-te massa, et prego que ens escoltis un moment amb la teva bondat habitual. El fet és que hem trobat que aquest és un home perniciós, que va provocant avalots entre tots els jueus arreu del món, i que és el capdavanter de la secta dels Natzarens. A més, ha intentat profanar el temple, i per això el vam agafar [i el volíem jutjar segons la nostra llei. Però es presentà el tribú Lícies amb molta força i ens l’arrabassà de les mans. I va manar als seus acusadors que vinguessin davant teu.] Si l’interrogues, tu mateix podràs treure d’ell la confir-mació de totes les acusacions que nosaltres li fem.” I els jueus van donar suport a l’acu-sació afirmant que tot era exacte. Quan el governador féu un senyal a Pau perquè parlés, ell respongué: “Sa-bent que des de fa molts anys tu admi-nistres justícia en aquesta nació, em-prenc amb confiança la defensa de la meva causa. Només fa dotze dies que vaig pujar a Jerusalem per adorar Déu, com pots fer comprovar. I, ni m’han trobat discutint amb ningú dins el temple, ni provocant cap avalot a les sinagogues ni als carrers, ni poden provar res del que ara m’a-cusen. Una cosa sí confesso: que jo serveixo el Déu ancestral seguint aquest Camí que ells en diuen secta; que jo crec tot el que hi ha escrit en els Profetes, i que comparteixo la mateixa espe-rança en Déu que ells tenen, que hi haurà una resurrecció, tant de justos com d’injustos. Per això també m’esforço a tenir en tot moment una consciència irreprensible envers Déu i els homes. Ara, després de molts anys, he tornat aquí per fer almoines al meu poble i presentar ofrenes. Mentre les feia al temple, després de la meva purificació, em van trobar, no pas enmig d’una concurrència ni en un tumult, i van ser uns jueus de l’Àsia que, de fet, haurien de ser presents davant teu per acusar-me, si de debò tenen res contra mi, I si no, aquests mateixos que hi ha aquí, que diguin quin delicte em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí, tret d’aquestes soles paraules que vaig pronunciar estant entre ells: ‘El motiu pel qual avui sóc jutjat davant vostre és per raó de la resurrecció dels morts’.” Fèlix, que coneixia amb més exactitud el que té a veure amb el Camí, va ajornar la causa dient: “Quan baixi el tribú Lísies examinaré el vostre cas”, bo i ordenant al centurió que el tan-qués però que fos indulgent i no impedís a ningú dels seus atendre’l. Al cap d’uns dies es presentà Fèlix amb la seva pròpia esposa Drusil·la, que era jueva, i va fer venir Pau i el va escoltar sobre la fe en Crist Jesús. Però quan tocava el tema de la rec-titud, del domini propi i del judici futur, Fèlix, atemorit, li replicà: “Per ara, vés-te’n; ja et faré cridar quan tingui més temps.” Alhora esperava que Pau li donaria diners; per això el feia venir sovint a conversar amb ell. Però passats dos anys, Fèlix fou substituït per Porci Festus, i com que Fèlix volia congraciar-se amb els jueus, va deixar Pau a la presó.
Fets dels Apòstols 24:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al cap de cinc dies, el gran sacerdot Ananies va baixar amb alguns notables del Sanedrí i amb un advocat, un tal Tertul, i es van presentar davant el governador per acusar Pau. Llavors el van fer comparèixer, i Tertul començà la seva acusació dient: – La gran pau de què gaudim gràcies a tu i les millores que aquest poble ha rebut de la teva providència, les reconeixem en tot i per tot, il·lustre Fèlix, amb un profund agraïment. I com que no volem molestar-te massa, et prego que ens escoltis breument amb la teva amabilitat acostumada. Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d’arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens. Fins i tot va intentar de profanar el temple, i per això el vam detenir. () Interroga’l, i pel que ell et digui, tu mateix podràs comprovar la veracitat de totes les nostres acusacions. Els jueus van donar suport a aquestes paraules i asseguraven que tot era exacte. Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar: – Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa. Tu mateix pots informar-te’n: no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem en pelegrinatge, i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m’han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent; de les acusacions que ara em fan, no poden aportar-te’n cap prova. El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes, i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran. Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes. Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple. Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer uns jueus originaris de l’Àsia. Ells haurien d’haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi! O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí. ¿O és que es tracta tan sols d’aquelles paraules que vaig cridar enmig d’ells: “La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre”? Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient: – Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas. Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda. Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús. Però quan Pau s’expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué: – De moment, vés-te’n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar. Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell. Quan hagueren passat dos anys, Porci Festus va succeir Fèlix. Aquest, desitjant de complaure els jueus, va deixar Pau a la presó.