Fets dels Apòstols 21:1-16
Fets dels Apòstols 21:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després de separar-nos d’ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l’endemà fins a Rodes i d’allí fins a Pàtara. Vam trobar una nau que feia la travessia cap a Fenícia, hi vam pujar i ens férem a la mar. A les envistes de Xipre, deixant l’illa a l’esquerra, vam navegar cap a Síria i arribàrem a Tir, on la nau havia de deixar la càrrega. Allí vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja. Després d’acomiadar-nos, vam pujar a la nau, i ells se’n tornaren a casa seva. Nosaltres, acabant ja la travessia, vam seguir des de Tir i arribàrem a Ptolemaida, on vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. L’endemà partírem i vam arribar a Cesarea. Anàrem a casa de Felip, l’evangelitzador, un dels set, i ens hi vam hostatjar. Felip tenia quatre filles verges que posseïen el do de profecia. Ens hi vam quedar uns quants dies. Mentrestant va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab, i ens vingué a trobar. Va prendre el cenyidor de Pau, es lligà els peus i les mans i digué: – Això diu l’Esperit Sant: “A l’home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran en mans dels pagans.” Quan vam sentir això, tant nosaltres com els germans d’aquell lloc suplicàvem a Pau que no pugés a Jerusalem, però ell respongué: – Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem. Veient que no es deixava convèncer, no vam insistir més i dèiem: – Que es faci la voluntat del Senyor. Passats aquests dies i acabats els preparatius, vam pujar a Jerusalem. Ens acompanyaven alguns deixebles de Cesarea, que ens van portar a allotjar-nos a casa d’un tal Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles.
Fets dels Apòstols 21:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un cop ens haguérem acomiadat d’ells, salpàrem prenent el rumb a Cos, l’endemà a Rodes, i d’allí a Pàtara. Vam trobar un vaixell que feia la tra-vessia a Fenícia, ens hi embarcàrem i ens férem a la mar. Quan érem a les envistes de Xipre, la vam deixar a babord i seguírem cap a Síria. Vam desembarcar a Tir, on el vaixell deixava càrrega. Vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Espe-rit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. Passats aquells dies vam marxar, i ens acompanyaren tots, amb les dones i els fills, fins a fora de la ciutat, i agenollats a la platja vam pregar. Ens vam acomiadar els uns dels altres i vam pujar al vaixell, i ells se’n tor-naren a casa seva. Nosaltres vam acabar la travessia des de Tir quan vam arribar a Ptolemaida. Allí vam anar a saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. Sortírem l’endemà i férem cap a Ce-sarea, i entrant a casa de Felip, l’evange-lista, que era un dels Set, ens hi allot-jàrem. Aquest tenia quatre filles verges que profetitzaven. Com que ens hi vam quedar bastants dies, va baixar un profeta de Judea, que es deia Àgab, a visitar-nos. Prengué la faixa de Pau, s’hi lligà els peus i les mans i digué: “Això diu l’Esperit Sant: L’amo d’aquesta faixa serà lligat així a Jerusalem pels jueus, i serà lliurat a mans dels pagans.” En sentir això, tant nosaltres com els qui vivien en aquell lloc li pregàvem que no pugés a Jerusalem. Llavors Pau replicà: “Què feu plo-rant i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no tan sols a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem.” Veient que no el convencíem, vam desistir i diguérem: “Que es faci la voluntat del Senyor.” Després d’aquests dies i acabats els preparatius, vam emprendre camí cap a Jerusalem. Amb nosaltres venien també els dei-xebles de Cesarea, i ells ens dugueren a casa d’un tal Amnasó, xipriota, un dels antics deixebles, que ens havia d’allotjar.