Fets dels Apòstols 20:3-38
Fets dels Apòstols 20:3-38 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’hi va estar tres mesos, però com que els jueus preparaven un atemptat contra ell, quan anava a embarcar-se cap a Síria, va decidir de tornar per Macedònia. Anaven amb ell Sòpatros, fill de Pirrus, de Berea, i els tessalonicencs Aristarc i Segon, a més de Gaius, de Derbe, Timoteu i, de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. Aquests s’avançaren i ens esperaven a Troas. Nosaltres ens vam embarcar després dels dies dels Àzims a Filips, i al cap de cinc dies els vam aconseguir a Troas, on vam quedar-nos set dies. El diumenge ens vam reunir a partir el pa. Pau els parlava, i com que se n’havia d’anar l’endemà, va allargar el discurs fins a mitjanit. A la sala de dalt on eren reunits hi havia moltes llànties. Un jove que es deia Eutic s’havia assegut a la finestra. Mentre Pau s’allar-gava parlant, s’endormiscà i, rendit per la son, caigué daltabaix del tercer pis, i quan l’alçaren ja era mort. Però Pau va baixar, se li abocà al damunt i, mentre l’abraçava, digué: “No us alarmeu, que ja té alè.” Llavors tornà a dalt, va partir el pa, en va prendre i s’estigué conversant llargament, fins a trenc d’alba, i va partir. El jove el van portar amb vida, amb el gran consol de tots. Nosaltres ens vam anticipar a embar-car-nos i ens vam dirigir a Assos, i d’allí vam anar a recollir Pau, ja que havia disposat que ell hi aniria a peu. Quan ens aconseguí, a Assos, vingué a bord i ens vam dirigir a Mitilene. D’allí salpàrem i l’endemà vam arri-bar a l’altura de Quios; el dia següent vam costejar Samos i el tercer dia vam atracar a Milet. Pau havia decidit estalviar l’escala d’Efes per no perdre temps a l’Àsia, ja que tenia pressa per ser a Jerusalem, si era possible, el dia de la Pentecosta. Des de Milet va avisar a Efes que vinguessin els ancians de l’església. Quan van ser reunits, els digué: “Vosaltres sabeu com m’he comportat tot el temps que he estat amb vosaltres des del primer dia que vaig trepitjar l’Àsia, com he servit el Senyor amb tota humilitat, entre penes i proves que han caigut damunt meu per les insídies dels jueus, i que no he defugit de predicar-vos i ensenyar-vos públicament i en privat tot el que us podia ser de profit, testificant de ferm, tant a jueus com a grecs, del penediment envers Déu i de la fe en nostre Senyor Jesús. I ara, com veieu, em dirigeixo a Jerusalem forçat per l’Esperit, sense saber què m’hi espera, si no és el que en cada ciutat l’Esperit Sant em ve advertint que m’esperen presons i tribulacions. Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l’evangeli de la gràcia de Déu. I ara, mireu, jo sé que ningú de vosaltres, entre els qui he passat proclamant el Regne, ja no veurà més el meu rostre. Per tant, us ben asseguro en aquest dia d’avui que estic net de culpa pel que fa a tots vosaltres, perquè no he defugit de declarar-vos el propòsit de Déu. Tingueu cura de vosaltres mateixos i de tot el ramat sobre el que l’Esperit Sant us ha posat com a vigilants perquè pastureu l’església de Déu, que ell ad-quirí amb la pròpia sang. Jo sé que, quan me n’hauré anat, entremig de vosaltres s’hi ficaran llops ferotges que no planyeran el ramat, i que fins i tot d’entre vosaltres mateixos sorgiran homes que propagaran perversitats a fi d’arrossegar els deixebles darrere seu. Per tant, estigueu alerta recordant que per tres anys seguits, de dia i de nit, no he parat d’aconsellar amb llàgrimes als ulls cadascun de vosaltres. I en l’actual situació us recomano al Senyor i a la paraula de la seva gràcia, que té poder per a edificar i donar l’herència a tots els santificats. De ningú no he cobejat ni diners ni vestits. Vosaltres sabeu prou bé que aquestes mans han proveït per a les meves neces-sitats i les dels qui van amb mi. En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.” En acabar de parlar s’agenollà i pregaren conjuntament. Hi hagué molts plors per part de tothom, i s’abraçaven a Pau i el besaven, afligits sobretot per allò que havia dit que mai més no li veurien el rostre. Des-prés l’acompanyaren fins al vaixell.
Fets dels Apòstols 20:3-38 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. Tots aquests s’avançaren i ens van esperar a Tròada. Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies. El primer dia de la setmana –el diumenge–, ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué: – No us inquieteu, que el noi viu. Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots. Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta. Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. Un cop arribats, els digué: – Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia: he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor. »Ara, encadenat per l’Esperit, me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu. »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. »Sé que després de la meva partença s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres. »Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que té prou poder per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat. »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.” Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells. Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.