Fets dels Apòstols 2:1-47Comparteix

Fets dels Apòstols 2:1-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

En complir-se la diada de la Pen-tecosta, estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els conce-dia d’expressar-se. A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra. Quan es va produir aquell soroll, es va concentrar la gent i es van quedar des-concertats, ja que cada un els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Entre confosos i admirats deien: “Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nos-altres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua? Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l’Àsia, la Frígia, la Pamfília, l’Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans, tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües.” Entre desorientats i confosos es deien l’un a l’altre: “Què vol dir això?” D’altres, però, fent burla deien: “Es-tan plens de most.” Però Pere es posà dret amb els Onze, i alçant la veu els dirigí aquest discurs: “Homes de Judea, i tots els veïns de Jerusalem, sapigueu això i escolteu les meves paraules: No estan pas embriacs, com vosaltres us penseu, quan encara som a mig matí, sinó que això és el que fou predit per mitjà del profeta Joel: Als darrers dies –diu Déu–, vessaré el meu Esperit sobre tot-hom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres ancians tindran somnis; i fins sobre els meus servents i les meves serventes, aquells dies, vessaré el meu Esperit i profetitzaran. Faré prodigis dalt del cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i nuvolades de fum. El sol s’enfosquirà i la lluna es te-nyirà de sang, abans que arribi el dia del Senyor, magnífic i manifest. Però tothom qui invoqui el nom del Senyor se salvarà. Homes d’Israel, escolteu aquestes paraules: Jesús, el Natzarè, fou l’home acreditat per Déu davant vostre, amb miracles, prodigis i senyals realitzats per Déu per mitjà d’ell entre vosaltres, com ja sabeu. Aquest, dins la voluntat preestablerta i la previsió de Déu, va ser lliurat, el vau matar fent-lo crucificar per mans de gent impia, i Déu el va ressuscitar deslliurant-lo de l’angoixa de la mort, ja que no era possible que fos dominat per ella. De fet, David es refereix a ell quan diu: M’imagino el Senyor sempre al da-vant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré. Per això el meu cor s’alegra i la meva llengua exulta, fins el meu cos reposa confiat. Perquè no deixaràs la meva ànima entre els morts, ni voldràs que el teu Sant vegi cor-rupció. M’ensenyaràs el camí que duu a la vida, m’ompliràs de goig amb la teva presència. Germans, amb referència al patriarca David, us puc dir amb tota franquesa que va morir i va ser enterrat, i que el seu sepulcre és aquí entre nosaltres, fins al dia d’avui. Però com que era profeta i sabia que Déu li havia promès solemnement que faria seure en el seu tron un descendent de la seva sang, amb visió profètica va anunciar la resurrecció del Crist, quan diu que no el deixaria entre els morts i que la seva carn no veuria corrupció. Aquest Jesús, Déu l’ha ressuscitat, i tots nosaltres en som testimonis. Exalçat, doncs, per la dreta de Déu, i havent rebut del Pare la promesa de l’Esperit Sant, ha vessat això que vosaltres veieu i sentiu. Perquè David no va pujar pas al cel; en canvi, ell diu: Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus. Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.” En sentir això van quedar amb el cor tan compungit per aquestes paraules que digueren a Pere i als altres apòstols: “Germans, què podem fer?” Pere els respongué: “Penediu-vos, i que cadascun de vosaltres es bategi en el nom de Jesucrist, perquè us siguin perdonats els vostres pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.” I amb moltes altres raons els testi-ficava i els exhortava dient-los: “Sal-veu-vos d’aquesta generació perversa.” Els qui van acceptar el seu missatge foren batejats, i aquell dia se’ls van incorporar unes tres mil persones. Es mantenien constants en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió fraternal i en el partiment del pa i en les oracions. Tota la gent se sentia impressionada per les moltes meravelles i prodigis que feien els apòstols. I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú; venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú. Eren constants a assistir cada dia al temple tots junts, a partir el pa per les cases i a fer els àpats amb alegria i sen-zillesa de cor, lloant Déu, i eren ben vistos de tot el poble. I el Senyor cada dia afegia a [l’església] els qui s’anaven salvant.

Fets dels Apòstols 2:1-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Meravellats i estupefactes, deien: – ¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu. Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres: – Què vol dir tot això? Però d’altres, rient-se’n, deien: – És que el vi els ha pujat al cap. Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué: – Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel: »Els darrers dies –és Déu qui ho afirma– abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis . Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes , i profetitzaran. Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum. El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent . Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran . »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. Perquè David, referint-se a ell, deia: » Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré . El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo; fins el meu cos reposa confiat: no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció . M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant . »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció. »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir: » Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus . »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar. En sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols: – Germans, què hem de fer? Pere els va respondre: – Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre. Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient: – Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada. Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones. Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.