Fets dels Apòstols 2:1-24
Fets dels Apòstols 2:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Meravellats i estupefactes, deien: – ¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu. Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres: – Què vol dir tot això? Però d’altres, rient-se’n, deien: – És que el vi els ha pujat al cap. Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué: – Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel: »Els darrers dies –és Déu qui ho afirma– abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis . Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes , i profetitzaran. Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum. El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent . Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran . »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.
Fets dels Apòstols 2:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En complir-se la diada de la Pen-tecosta, estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els conce-dia d’expressar-se. A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra. Quan es va produir aquell soroll, es va concentrar la gent i es van quedar des-concertats, ja que cada un els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Entre confosos i admirats deien: “Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nos-altres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua? Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l’Àsia, la Frígia, la Pamfília, l’Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans, tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües.” Entre desorientats i confosos es deien l’un a l’altre: “Què vol dir això?” D’altres, però, fent burla deien: “Es-tan plens de most.” Però Pere es posà dret amb els Onze, i alçant la veu els dirigí aquest discurs: “Homes de Judea, i tots els veïns de Jerusalem, sapigueu això i escolteu les meves paraules: No estan pas embriacs, com vosaltres us penseu, quan encara som a mig matí, sinó que això és el que fou predit per mitjà del profeta Joel: Als darrers dies –diu Déu–, vessaré el meu Esperit sobre tot-hom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres ancians tindran somnis; i fins sobre els meus servents i les meves serventes, aquells dies, vessaré el meu Esperit i profetitzaran. Faré prodigis dalt del cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i nuvolades de fum. El sol s’enfosquirà i la lluna es te-nyirà de sang, abans que arribi el dia del Senyor, magnífic i manifest. Però tothom qui invoqui el nom del Senyor se salvarà. Homes d’Israel, escolteu aquestes paraules: Jesús, el Natzarè, fou l’home acreditat per Déu davant vostre, amb miracles, prodigis i senyals realitzats per Déu per mitjà d’ell entre vosaltres, com ja sabeu. Aquest, dins la voluntat preestablerta i la previsió de Déu, va ser lliurat, el vau matar fent-lo crucificar per mans de gent impia, i Déu el va ressuscitar deslliurant-lo de l’angoixa de la mort, ja que no era possible que fos dominat per ella.