Fets dels Apòstols 12:1-19
Fets dels Apòstols 12:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per aquell temps, el rei Herodes emprengué la persecució d’alguns membres de l’església. Va fer matar amb espasa Jaume, el germà de Joan, i veient que això agradava als jueus, hi va afegir la detenció de Pere, coincidint amb els dies dels àzims. Després d’agafar-lo el va tancar a la presó, sota la guàrdia de quatre esqua-dres soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer en públic després de la Pasqua. De manera que tenien Pere ben guar-dat a la presó; però l’església dirigia una oració constant a Déu a favor d’ell. La nit anterior al dia que Herodes volia fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues ca-denes, i fora la porta hi havia sentinelles que guardaven la cel·la. De sobte, es va presentar un àngel del Senyor i la cel·la va quedar il·luminada. Llavors va despertar Pere donant-li un cop al costat i li digué: “Alça’t de pres-sa.” Les cadenes li caigueren de les mans i l’àngel li digué: “Posa’t el cinturó i les sandàlies.” Així ho va fer. Després li diu: “Cobreix-te amb el meu mantell i segueix-me.” Pere va sortir darrere d’ell sense saber si era real el que li succeïa per obra de l’àngel, perquè li semblava que tenia una visió. Travessant la primera i la segona guàrdia, van arribar a la porta de ferro que dóna a la ciutat, i aquesta se’ls va obrir tota sola. En ser a fora, es van encaminar per un carrer i, tot d’una, l’àngel va desaparèixer. I Pere, tornant en sí, digué: “Ara sé del cert que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que el poble jueu estava esperant.” Ja conscient, es va dirigir a casa de Maria, la mare de Joan, que duu per sobrenom Marc, on hi havia un bon nombre de germans reunits en oració. Quan ell va trucar a la porta del carrer, una criada que es dia Rode va sortir a veure qui era, i així que va reconèixer la veu de Pere va tenir tanta alegria que, en comp-tes d’obrir la porta, se’n va anar corrents a dir als de dins que Pere era a la porta. Però ells li digueren: “Estàs boja.” Però ella tant insistia que era veritat que ells li digueren: “Déu ser el seu àngel.” Mentrestant Pere seguia trucant; i quan van obrir i el veieren es van quedar parats. Llavors Pere els va indicar per signes que callessin i els contà com el Senyor l’havia tret fora de la presó, i digué: “Feu saber tot això a Jaume i als germans.” I sortint d’allí se n’anà en un altre indret. Quan es va fer de dia, es produí un aldarull, i no pas petit, entre els soldats, sobre el que realment havia passat amb Pere. Herodes el va fer buscar, i com que no el van trobar, va fer processar i exe-cutar els guardes. Després va baixar de Judea a Cesarea i s’hi va quedar.
Fets dels Apòstols 12:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l’Església i féu decapitar Jaume, el germà de Joan. Quan s’adonà que això agradava als jueus, féu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims. Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua. Mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava a Déu intensament per ell. La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó. Tot d’una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s’omplí de claror. L’àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir: – Aixeca’t, de pressa! Llavors les cadenes li van caure de les mans, i l’àngel li digué: – Cenyeix-te i posa’t les sandàlies. Pere ho va fer, i l’àngel afegí: – Posa’t el mantell i segueix-me. Pere sortí a fora i el seguia, però no s’adonava que això que feia l’àngel era veritat; es pensava tenir una visió. Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, i de sobte l’àngel el va deixar. Llavors Pere tornà en si i digué: – Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés. Ja del tot conscient de la situació, Pere se’n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava. Pere va trucar a la portalada, i una criada que es deia Rode anà a preguntar qui hi havia. Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en comptes d’obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer. Els altres li van dir: – T’has tornat boja! Però ella insistia que era cert. Ells li digueren: – Deu ser el seu àngel. Mentrestant, Pere continuava trucant. Finalment obriren i, en veure’l, van quedar esbalaïts. Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l’havia alliberat de la presó. Després els digué: – Feu-ho saber a Jaume i als germans. Després va sortir i se n’anà en un altre lloc. Quan fou de dia, hi hagué una gran confusió entre els soldats, que es preguntaven què se n’havia fet, de Pere. Herodes el va fer buscar i, veient que no el trobaven, va processar els guardes i donà l’ordre d’executar-los. Després va baixar de Judea a Cesarea i s’hi quedà per un cert temps.