Fets dels Apòstols 11:9-30

Fets dels Apòstols 11:9-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»La veu va dir per segona vegada des del cel: »– No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. Immediatament es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. L’Esperit va dir-me que no dubtés d’anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d’aquell home. Ell ens va explicar com havia vist que l’àngel se li presentava a casa i li deia: “Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. Ell et portarà el missatge que t’ha de salvar a tu i a tota la teva família.” »Quan jo començava a parlar-los, l’Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. Aleshores em vaig recordar d’aquella paraula del Senyor: “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l’Esperit Sant.” Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu? En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient: – Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida. Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus; tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor. I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor. Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, envia-ren Bernabé a Antioquia. Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule; el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians. Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia. Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. Aleshores els deixebles d’Antioquia determinaren d’enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea. Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l’ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem.

Fets dels Apòstols 11:9-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Altre cop la veu del cel va parlar: ‘Allò que Déu ha purificat no ho tinguis tu per impur.’ Això es va repetir tres vegades, i fou recollit altra volta tot cap al cel. I vet aquí que al moment es van presentar, a la casa on érem, tres homes que m’eren enviats des de Cesarea. I l’Esperit em va dir que els acompanyés sense cap recel. Van venir amb mi també aquests sis germans, i vam entrar tots a la casa d’aquell home, i ell ens va explicar com havia vist l’àngel que es va presentar a casa seva dient-li: “Envia emissaris a Jafa i fes venir un tal Simó, que anomenen Pere. Ell et portarà un missatge que pot ser la teva salvació i la de tota la teva fa-mília.” Quan jo començava a parlar, l’Espe-rit Sant davallà sobre ells, igual com va passar amb nosaltres al principi, i vaig recordar-me del que havia dit el Senyor: “Si bé Joan ha batejat amb aigua, vosaltres, en canvi, sereu batejats amb l’Esperit Sant.” Si Déu, doncs, els ha concedit el mateix do que a nosaltres per haver cre-gut en el Senyor Jesucrist, com podia jo ser capaç de posar traves a Déu?” Aquestes paraules els van calmar, i lloaven Déu dient: “De manera que tam-bé als gentils els ha atorgat el penediment que duu a la vida.” Per altra banda, els dispersats per causa de la persecució esdevinguda pel cas d’Esteve van passar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la paraula a ningú, sinó als jueus només. Amb tot, d’entre ells n’hi hagué al-guns, xipriotes i cirineus de naciona-litat, que en arribar a Antioquia van predicar també als grecs, anunciant la bona nova del Senyor Jesús. Com que la mà del Senyor els guia-va, van ser molts els qui van creure i es van convertir al Senyor. Quan la notícia d’aquests fets va arri-bar a coneixement de l’església de Jerusalem, van enviar Bernabé fins a An-tioquia. En ser allà, va veure el resultat de la gràcia de Déu i en tingué una gran alegria, i exhortava tothom a seguir fidels al Senyor amb cor ben disposat, perquè era un home de bé, ple d’Es-perit Sant i de fe. I una multitud consi-derable fou agregada al Senyor. Després se’n va anar cap a Tars, a buscar Saule; el va trobar i se l’endugué a Antio-quia. Va resultar que durant tot un any s’estigueren congregats en aquella es-glésia, i van ensenyar molta gent. Preci-sament fou a Antioquia on per primera vegada els creients foren anomenats cristians. Per aquells dies baixaren a Antioquia uns profetes de Jerusalem, i un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit es va alçar i pronosticava l’arribada d’una gran fam sobre tot el món (la qual cosa s’acomplí en temps de Claudi). Llavors els deixebles van acordar enviar un ajut, segons els mitjans de cadascun, als germans residents a Judea. Així ho van fer, enviant-lo als an-cians per mitjà de Bernabé i de Saule.