Fets dels Apòstols 1:1-14
Fets dels Apòstols 1:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Estimat Teòfil: En el primer escrit vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de donar, per mitjà de l’Esperit Sant, instruccions als apòstols que ell s’havia escollit. També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà mol-tes proves que ell era viu; durant qua-ranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu. En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar, perquè, si bé Joan batejava amb aigua, vosaltres, en canvi, sereu batejats amb l’Esperit Sant d’aquí a pocs dies.” I els qui l’acompanyaven l’interroga-ven dient: “Senyor, ¿restabliràs ara el Regne a Israel?” Els contestà: “No és pas cosa que us correspongui a vosaltres, saber el temps ni el moment que el Pare ha reservat a la seva pròpia potestat, però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.” Havent dit això fou alçat davant dels seus ulls fins que un núvol l’ocultà de la seva vista I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blancs que els digueren: “Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.” Llavors van tornar cap a Jerusalem des de la muntanya que en diuen de les Oliveres, prop de Jerusalem, distant només la caminada d’un dissabte. I quan entraren van pujar a l’estatge superior on s’allotjaven Pere, Joan, Jau-me, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, el Zelota i Judes, fill de Jaume. Tots ells estaven estretament units, dedicats constantment a l’oració, amb algunes dones i Maria, la mare de Jesús, i els germans d’ell.
Fets dels Apòstols 1:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant. Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre: – No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant. Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren: – Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel? Ell els contestà: – No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren: – Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava. Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.