2 Timoteu 2:1-26

2 Timoteu 2:1-26 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

A tu, doncs, fill meu, que et faci fort la gràcia que hi ha en Jesucrist Jesucrist. Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres. Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist. Ningú que s’allista en l’exèrcit, si és que vol complir amb qui l’ha reclutat, no s’embolica en els afers de la vida civil. Igualment, l’atleta no és premiat amb la corona si no ha competit segons les regles. També el camperol que ha treballat la terra ha de ser el primer a rebre la seva part dels fruits. Entén bé el que et vull dir: confio que el Senyor t’ho farà comprendre tot. Recorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, sorgit del llinatge de David. Aquest és l’evangeli que jo anuncio, i per ell haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la paraula de Déu no està pas encadenada! Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també obtinguin la salvació que ens és donada en Jesucrist juntament amb la glòria eterna. Això que dic és digne de fe: Si morim amb ell, també viurem amb ell. Si som constants en les proves, també regnarem amb ell. Si el neguem, ell també ens negarà. Però encara que siguem infidels, ell es manté fidel, ja que no pot negar-se ell mateix. Recorda’ls tot això, conjurant-los davant de Déu que no s’embranquin en discussions sobre paraules, que només serveixen per a fer mal als qui escolten. Esforça’t per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat. Evita les xerrameques impies, que condueixen a una impietat cada vegada més gran, ja que així la doctrina d’alguns troba l’ocasió d’estendre’s com la gangrena. Aquest és el cas d’Himeneu i Filet, que han perdut el sentit de la veritat dient que la resurrecció ja s’ha realitzat, i perverteixen la fe d’alguns. Tanmateix, Déu ha posat un sòlid fonament que es manté ferm i que porta gravades aquestes paraules: El Senyor coneix els qui són seus . I també: Que s’allunyin del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor . En una casa gran no hi ha tan sols objectes de plata i or, sinó també de fusta i terrissa: els uns tenen un ús noble, i els altres, un ús ordinari. Per tant, els qui es purifiquin d’aquelles doctrines seran vasos nobles, santificats, útils al Senyor i disposats a tota obra bona. Defuig les passions de joventut; deleix-te pel bé, la fe, l’amor i la pau, juntament amb els qui invoquen el Senyor amb un cor net. Evita les discussions estúpides, pròpies de gent ignorant; ja saps que acaben en baralles, i un servent del Senyor no s’ha de barallar, sinó que ha de ser amable amb tothom, capaç d’ensenyar i de ser pacient, apte per a corregir amb dolcesa aquells qui el contradiuen. Qui sap si Déu els concedirà que es converteixin, reconeixeran la veritat i tornaran al bon seny, alliberats dels paranys del diable, que els retenia captius i sotmesos al seu voler!

2 Timoteu 2:1-26 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Tu fill meu, treu forces de la gràcia que tenim en Crist Jesús, i allò que has après de mi davant de tants testimonis, confia-ho a homes fidels, que ells seran capaços també d’en-senyar-ho a altres. Aguanta amb mi els sofriments com un soldat valent de Crist Jesús. Ningú compromès amb la milícia no s’embolica amb compromisos de la vida civil, a fi de complir amb qui l’ha reclutat. Igualment si es tracta d’un atleta: no rep cap premi si no lluita segons les regles del joc. El pagès que ha treballat la terra ha de ser el primer a participar dels fruits. Pensa en això que et dic, i el Senyor t’ho farà comprendre tot. Tingues sempre present Jesucrist, res-suscitat d’entre els morts, del llinatge de David, tal com ho dic en la meva predicació; per ell pateixo fins i tot empresonament, com un criminal, però la paraula de Déu no està pas encadenada. Per això ho suporto tot per amor als escollits, a fi que també ells obtinguin la salvació i la glòria eterna, que són en Crist Jesús. És ben certa aquesta afirmació: “Si morim amb ell, també viurem amb ell; si perseverem, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; si li som infidels, ell restarà fidel, perquè ell no pot pas contradir-se.” Recorda’ls tot això, requereix davant de Déu que no es barallin per qüestions de paraules, que és una cosa ben inútil i, més aviat, trastorna els qui les es-colten. Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat. Però els fútils discursos irreverents, no te’ls escoltis, que cada cop faran avançar més la impietat, i la seva doctrina s’escamparà com la gangrena; entre aquests hi ha Himeneu i Filet, que s’han desviat de la veritat dient que la resurrecció ja s’ha realitzat, i amb això capgiren la fe d’alguns. Tanmateix, el sòlid fonament de Déu s’aguanta ferm, amb la marca de garan-tia: “El Senyor coneix els qui són seus”, i: “Que s’allunyi de la maldat tot aquell qui invoca el nom del Senyor”. Però en una casa gran no solament hi ha estris d’or i d’argent, sinó que també n’hi ha de fusta i de terrissa, i els uns són per a usos nobles i els altres ho són per a menys nobles. Si algú, doncs, es neteja d’això, serà un instrument per a ús noble, santificat, útil a l’amo, disposat per a tot bon servei. Defuig les passions jovenívoles, però busca amb afany la justícia, la fe, l’a-mor, la pau, amb tots els qui invoquen el Senyor amb cor sincer. Defuig les discussions estúpides i sense respecte que, com saps, generen sempre baralles; i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient, que ensenyi amb dolcesa els oposi-tors, per si mai Déu els concedeix el penediment perquè arribin a compren-dre la veritat i recuperin el bon seny, escapant del parany del diable, que els va atrapar i els té sota la seva voluntat.