2 Timoteu 1:8-18
2 Timoteu 1:8-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per tant, no t’avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l’evangeli, ha fet resplendir la vida i la immortalitat. Jo he estat constituït herald, apòstol i mestre d’aquest evangeli. És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat. Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. Guarda el valuós dipòsit de la fe, amb l’ajut de l’Esperit Sant que habita en nosaltres. Ja saps que m’han abandonat tots els de l’Àsia, entre els quals Fígel i Hermògenes. Però que el Senyor concedeixi la seva misericòrdia als de la casa d’Onesífor, que m’ha confortat sovint i no s’ha avergonyit de les meves cadenes; ben al contrari, quan va arribar a Roma em va buscar amb tot l’interès fins a trobar-me. Que el Senyor li concedeixi de trobar misericòrdia prop d’ell el darrer dia. Els serveis que Onesífor em va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.
2 Timoteu 1:8-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Així, doncs, que no et faci vergonya testificar del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Al contrari, disposa’t a compartir sofrences per causa de l’e-vangeli, amb el suport poderós de Déu; ell ens ha salvat i ens ha cridat amb vocació santa, no pels nostres mèrits, sinó perquè tal ha estat la seva pròpia decisió, i per la gràcia que ens havia concedit en Crist Jesús, ja abans que el temps existís, però manifestada ara per mitjà de l’aparició del nostre Salvador, Crist Jesús, que primer ha anul·lat la mort i després ha irradiat la vida i la im-mortalitat per mitjà de l’evangeli, del qual jo sóc constituït predicador, apòstol i mestre; per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia. Pren com a norma les paraules salu-dables que has après de mi, referents a la fe i l’amor que són en Crist Jesús. Guarda el valuós dipòsit amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en nosaltres. Ja deus saber que tots els de l’Àsia m’han abandonat, fins i tot Figel i Her-mògenes. Que el Senyor afavoreixi Onesífor i família, perquè m’ha reconfortat moltes vegades i no s’ha avergonyit que jo es-tigués pres, al contrari, quan va arribar a Roma, em va buscar per tot arreu fins que em va trobar. Que el Senyor li faci assequible en aquell dia la misericòrdia que ve del Senyor. I els serveis que va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.