2 Samuel 7:1-29
2 Samuel 7:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan David s’havia instal·lat al seu palau, i el Senyor li havia con-cedit el repòs, lliure de tots els enemics de l’entorn, el rei digué al profeta Natan: “Mira, jo visc en una casa de cedre, mentre que l’Arca de Déu habita entre cortines.” Natan respongué al rei: “Fes el que tinguis pensat, perquè el Senyor és amb tu.” Però succeí que, aquella mateixa nit, Natan tingué una revelació del Senyor que deia: “Vés i digues al meu servent David: Així diu el Senyor: ¿És que penses edi-ficar-me una casa perquè jo hi habiti? Mai no he habitat una casa, des del dia que vaig fer pujar els fills d’Israel d’Egipte fins avui, sinó que he anat d’un lloc a un altre en un Tabernacle com a habitació. A tot arreu on he anat amb els fills d’Israel, ¿he fet mai cap retret a alguna de les tribus, als qui vaig encomanar de pasturar el poble d’Israel, dient-los: ‘Per què no m’heu construït una casa de cedre?’ Ara, doncs, digues al meu servent David: Així ha dit el Senyor Totpoderós: Jo t’he tret del pasturatge, de darrere els ramats, per fer-te príncep d’Israel, el meu poble; t’he guardat pertot arreu on has anat i he exterminat de davant teu tots els teus enemics, i t’he donat gran renom, com el nom dels més grans que hi pugui haver a la terra. A més, jo destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè habiti en un lloc propi, sense que ningú no l’inquieti més; els malvats no tornaran a oprimir-lo com abans, en aquell temps quan vaig constituir jutges sobre el meu poble d’Israel. Jo et lliuraré de tots els teus enemics. El Senyor també t’anuncia que ell t’edificarà una casa. I quan els teus dies s’hagin acomplert i jeguis amb els teus avantpassats, jo establiré després de tu el teu llinatge, que haurà sortit de les teves entranyes, i faré estable el seu regne. Ell edificarà una casa al meu nom, i jo refermaré per sempre més el tron del seu reialme. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra iniquitat, jo el castigaré amb basto-nades d’home i amb assots de fills d’home. Però la meva benevolència no s’apartarà d’ell, com la vaig apartar de Saül, a qui vaig treure de davant teu. La teva casa i el teu regne seran refermats per sempre davant teu, i el teu tron restarà ferm per sempre més.” Natan va contar a David aquestes paraules i la visió amb tota exactitud. Llavors David va entrar a asseure’s davant el Senyor i li digué: “Qui sóc jo, Senyor Etern, i què és la meva casa perquè m’hagis conduït fins aquí? I fins això t’ha semblat poca cosa, Senyor Etern, que em parles també de la casa del teu servent per als temps futurs. ¿És habitual això en l’home, Senyor Etern? Què més podria afegir-hi David? Tu coneixes prou bé el teu servent, Senyor Etern. Totes aquestes grandeses, les has realitzat per la teva paraula i segons el teu cor, revelant-les al teu servent. Per això tu ets gran, Senyor Etern; no hi ha ningú com tu, no hi ha cap altre Déu fora de tu, tal com hem pogut sentir contar. ¿Que hi ha altre poble com el teu poble d’Israel, única nació a la terra a qui la Divinitat ha vingut a redimir per fer-lo el seu propi poble i donar-li renom, per fer grandeses a favor seu i coses terribles a la terra per amor al teu poble que, per a tu, vas rescatar d’Egipte, de les nacions i dels seus déus? Perquè tu has establert el teu poble, Israel, com a poble teu per sempre. Tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. Ara, doncs, Senyor Déu, fes que sigui per sempre ferma la promesa que has fet referent al teu servent i a la seva casa, i compleix el que has pro-mès. Que el teu nom sigui sempre engran-dit; que es proclami: El Senyor Totpo-derós és el Déu d’Israel! Que la casa del teu servent David sigui estable davant teu! Perquè tu, Senyor Totpoderós, Déu d’Israel, has revelat això al teu servent: ‘Edificaré una casa per a tu.’ És per això que el teu servent s’ha atrevit a adreçar-te aquesta pregària. Ara, Senyor Etern, tu ets Déu i les teves paraules són fidels, i ja que tu has promès aquesta benedicció al teu servent, digna’t beneir la casa del teu servent, a fi que perduri sempre en la teva presència; perquè tu, Senyor Déu, ho has promès, i amb la teva benedicció serà beneïda la casa del teu servent per sempre més.”
2 Samuel 7:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan el rei David s’hagué installat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs de tots els enemics que l’envoltaven, el rei va dir al profeta Natan: – Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona. Natan va respondre al rei: – Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: – Vés i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi resideixi? D’ençà del dia que vaig treure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d’un lloc a l’altre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat entre els israelites, ¿m’he queixat mai a cap de les tribus a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?” Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat tots els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè hi habiti sense por; no l’oprimiran més els perversos com havien fet abans, durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó; però mai no em desdiré del meu amor per ell, com me’n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre.” Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica. Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir: – Qui sóc jo, Senyor Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí? I com si això, Senyor Déu, encara et semblés poca cosa, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en els temps futurs. Quin designi tan gran per a un home, Senyor Déu! Què més podria dir-te encara David? Tu, Senyor Déu, coneixes el teu servent. Per les teves promeses, pel teu bon cor, has volgut fer coses molt grans, i les has comunicades al teu servent. Que n’ets, de gran, Senyor Déu! No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar. Quina altra nació hi ha a la terra com el teu poble d’Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble, per donar-los una anomenada, per obrar a favor d’ells coses grans i prodigioses. Tu has expulsat, de davant el teu poble que t’havies rescatat d’Egipte, altres nacions amb els seus déus. Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. Quan la gent dirà: “El Senyor de l’univers és el Déu d’Israel”, reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu; perquè tu, Senyor de l’univers, Déu d’Israel, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que sóc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària. Tu, Senyor Déu, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat. Tu, que has comunicat al teu servent aquesta bona promesa, digna’t beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Tu, Senyor Déu, ho has promès. Fes que sigui beneït per sempre el casal del teu servent!