2 Samuel 7:1-16
2 Samuel 7:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan David s’havia instal·lat al seu palau, i el Senyor li havia con-cedit el repòs, lliure de tots els enemics de l’entorn, el rei digué al profeta Natan: “Mira, jo visc en una casa de cedre, mentre que l’Arca de Déu habita entre cortines.” Natan respongué al rei: “Fes el que tinguis pensat, perquè el Senyor és amb tu.” Però succeí que, aquella mateixa nit, Natan tingué una revelació del Senyor que deia: “Vés i digues al meu servent David: Així diu el Senyor: ¿És que penses edi-ficar-me una casa perquè jo hi habiti? Mai no he habitat una casa, des del dia que vaig fer pujar els fills d’Israel d’Egipte fins avui, sinó que he anat d’un lloc a un altre en un Tabernacle com a habitació. A tot arreu on he anat amb els fills d’Israel, ¿he fet mai cap retret a alguna de les tribus, als qui vaig encomanar de pasturar el poble d’Israel, dient-los: ‘Per què no m’heu construït una casa de cedre?’ Ara, doncs, digues al meu servent David: Així ha dit el Senyor Totpoderós: Jo t’he tret del pasturatge, de darrere els ramats, per fer-te príncep d’Israel, el meu poble; t’he guardat pertot arreu on has anat i he exterminat de davant teu tots els teus enemics, i t’he donat gran renom, com el nom dels més grans que hi pugui haver a la terra. A més, jo destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè habiti en un lloc propi, sense que ningú no l’inquieti més; els malvats no tornaran a oprimir-lo com abans, en aquell temps quan vaig constituir jutges sobre el meu poble d’Israel. Jo et lliuraré de tots els teus enemics. El Senyor també t’anuncia que ell t’edificarà una casa. I quan els teus dies s’hagin acomplert i jeguis amb els teus avantpassats, jo establiré després de tu el teu llinatge, que haurà sortit de les teves entranyes, i faré estable el seu regne. Ell edificarà una casa al meu nom, i jo refermaré per sempre més el tron del seu reialme. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra iniquitat, jo el castigaré amb basto-nades d’home i amb assots de fills d’home. Però la meva benevolència no s’apartarà d’ell, com la vaig apartar de Saül, a qui vaig treure de davant teu. La teva casa i el teu regne seran refermats per sempre davant teu, i el teu tron restarà ferm per sempre més.”
2 Samuel 7:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan el rei David s’hagué installat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs de tots els enemics que l’envoltaven, el rei va dir al profeta Natan: – Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona. Natan va respondre al rei: – Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: – Vés i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi resideixi? D’ençà del dia que vaig treure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d’un lloc a l’altre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat entre els israelites, ¿m’he queixat mai a cap de les tribus a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?” Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat tots els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè hi habiti sense por; no l’oprimiran més els perversos com havien fet abans, durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó; però mai no em desdiré del meu amor per ell, com me’n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre.”