2 Samuel 11:1-25
2 Samuel 11:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Succeí que, al cap d’un any, a l’època que els reis acostumen a sortir de campanya, David va enviar Joab i els seus servidors, amb tota la tropa d’Israel, a devastar els ammonites i assetjar Rabà. David, però, es va quedar a Jerusalem. Una tarda, quan David es va llevar de la migdiada i passejava pel terrat del palau reial, veié, del terrat estant, una dona que es banyava. La dona era be-llíssima. David es va informar sobre aquella dona, i li digueren: “És Betsabé, filla d’Eliam i la muller d’Uries, l’hitita” David va enviar uns emissaris perquè la fessin venir, i ella vingué a la seva presència. Ell va jeure amb ella, tot just quan ella s’havia purificat de la regla, i després ella va tornar a casa seva. La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David dient-li: “Estic em-barassada.” Llavors David va encarregar a Joab: “Envia’m Uries, l’hitita.” I Joab li va enviar. Quan Uries se li va presentar, David li va preguntar per la salut de Joab, com estava el poble i com anava la guerra. Després li digué: “Vés a casa teva i descansa.” Uries va sortir del palau reial i darrere seu van enviar-li una porció del menjar del rei. Però Uries va anar a jeure al cos de guàrdia del palau reial, amb tots els servidors del seu senyor, i no va baixar a casa seva. D’això en van informar David, dient-li: “Uries no ha baixat a casa seva.” Llavors David digué a Uries: “¿No acabes d’arribar de viatge? Per què no has baixat a casa teva?” Uries respongué a David: “Tant l’Ar-ca com Israel i Judà reposen sota enra-mada, i el meu amo Joab, amb els servidors del meu amo, acampen al ras, ¿i jo me n’he d’anar a casa meva a menjar i beure, i a jeure amb la meva dona? Per vida teva i per vida de la teva ànima que no faré tal cosa!” Llavors David li digué: “Queda’t aquí tot avui i demà t’acomiadaré.” Uries, doncs, es va quedar a Jerusalem aquell dia i el dia següent. David el va convidar a menjar i beure amb ell i el va embriagar. En ser de nit, va sortir i va anar a dormir amb els servidors del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. L’endemà al matí, David va escriure una carta a Joab i li va fer arribar per mitjà d’Uries. En aquella carta li deia: “Poseu Uries a primera línia, on sigui més fort l’atac, i deixeu-lo sol perquè sigui ferit i mori.” Així, doncs, quan Joab va rodejar la ciutat per atacar-la, va situar Uries al punt on sabia que hi havia la tropa més abrivada. Els defensors de la ciutat van fer una sortida atacant Joab, i van caure alguns de la tropa que servia David, i entre ells Uries, l’hitita. Després, Joab va trametre un infor-me a David amb tots els detalls del combat. I al missatger li va dir: “Quan acabis de referir al rei tots els detalls del combat, si esclata la còlera del rei i et diu: “Per què us heu acostat a la ciutat a combatre-la? ¿No vau pensar que us podien disparar des de dalt de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jeru-baal? ¿No va ser una dona que va llançar damunt d’ell una pedra de moldre des de dalt de la muralla de Tebés, i així va morir? Per què us heu acostat a la mu-ralla? Llavors tu li diràs: “També el teu servidor Uries, l’hitita, és mort.” El missatger va marxar i així que va arribar va informar David de tot el que Joab li havia encomanat. El missatger digué a David: “Aquella gent ens avantatjava en nombre i van sortir a camp obert contra nosaltres, i nosaltres els van fer recular fins a l’en-trada de la porta, però des de dalt de la muralla van tirar els arquers i van morir alguns dels servidors del rei, i també va morir el teu servidor Uries, l’hitita.” Llavors David va donar al missatger aquest encàrrec: “Així diràs a Joab: No et desanimis per aquest incident; l’es-pasa devora ara l’un, ara l’altre; reforça el teu atac contra la ciutat fins que l’en-sorris. Així l’has d’animar.”
2 Samuel 11:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem. Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. David va enviar algú que s’informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jeure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se’n tornà a casa seva. La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David. David va ordenar a Joab que li enviés Uries, l’hitita, i Joab l’hi va enviar. Quan Uries va arribar a palau, David li preguntà com estaven Joab i l’exèrcit i com anava la guerra. Després li digué: – Baixa a casa teva i renta’t els peus. Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. Però Uries es va quedar a dormir a l’entrada del palau, amb els altres oficials del seu senyor, sense baixar per res a casa seva. En ser informat que Uries no havia anat a casa seva, David li digué: – Com és que no has baixat a casa teva després d’estar-ne a fora tants dies? Uries respongué a David: – L’arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo haig d’anar a casa meva a menjar i beure i a dormir amb la meva dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d’això! David va dir a Uries: – Queda’t encara avui. Demà ja et deixaré marxar. Uries es va quedar aquell dia a Jerusalem, i l’endemà David el convidà a menjar i beure a la seva taula, i el féu emborratxar. Al vespre, Uries va sortir i anà a dormir altra vegada amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. L’endemà al matí David va escriure a Joab una carta i la hi va trametre per mans d’Uries. La carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on sigui més forta la lluita, i retireu-vos perquè quedi sol i el matin.» Joab, que dirigia el setge de la ciutat, va destinar Uries al sector on sabia que lluitaven els millors guerrers enemics. Els de la ciutat van fer una sortida, atacaren els de Joab, i va haver-hi baixes en l’exèrcit i entre els oficials de David. Uries, l’hitita, també va morir. Llavors Joab va enviar informació a David sobre totes les incidències del combat. Al missatger, li va donar aquesta ordre: – Quan acabis d’explicar al rei tots els detalls de la batalla, potser s’indignarà i dirà: “Per què us heu aproximat a la ciutat? ¿No sabíeu que podien disparar des de dalt de la muralla? ¿Qui va matar Abimèlec, fill de Jerubaal? ¿No va ser una dona que, des de dalt de la muralla de Tebés, li va llançar una mola, i ell va morir? Per què us heu aproximat a la muralla?” Si et parla així, tu afegeix: “El teu servent Uries, l’hitita, també ha mort.” El missatger se’n va anar, es presentà a David i li referí tot el que Joab li havia encarregat. El missatger digué a David: – Els enemics, més forts que nosaltres, han fet una sortida a camp obert. Nosaltres hem contraatacat fins a l’entrada de la porta de la ciutat. Però llavors els arquers han començat a tirar contra els teus homes des de dalt de la muralla. Hi ha hagut baixes entre els soldats del rei, i el teu servent Uries, l’hitita, també ha mort. David va dir al missatger: – Digues això a Joab: “No et capfiquis gaire pel que ha passat. L’espasa de la guerra devora ara aquí, ara allà. Ataca amb més força la ciutat i arrasa-la.” Encoratja’l així.