2 Pere 3:3-13
2 Pere 3:3-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions, que us diran: On és aquella seva vinguda que va prometre? Perquè, d’ençà que els pares van morir, tot segueix igual que al començament del món. Intencionadament obliden, però, que ja d’antic existien un cel i una terra, la qual Déu va fer emergir de les aigües i va assentar enmig de les aigües per la seva paraula. Tot i amb això el món d’aleshores va ser destruït, inundat per l’aigua, però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats. Però que no us passi per alt una cosa, estimats: “Que per al Senyor un dia és com mil anys, i mil anys, com un sol dia.” El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se. Però, el dia del Senyor vindrà com un lladre, i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra, amb tot el que conté, serà consu-mida. Doncs bé, si tot això s’ha de desintegrar d’aquesta manera, considereu quina mena de persones cal que sigueu en els comportaments sants i piadosos, mentre espereu i accelereu la vingu-da del dia del Senyor, en el qual el cel, encès, es desintegrarà, i els elements, amb una flamarada, es fondran. Però, confiant en la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, on habiti la justícia.
2 Pere 3:3-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.