2 Pere 3:1-13
2 Pere 3:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.
2 Pere 3:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Estimats, aquesta és ja la segona carta que us escric. En l’una i en l’altra em proposo desvetllar amb ad-vertències la vostra sincera consciència, a fi que recordeu les paraules que els sants profetes van dir temps abans, i el manament del Senyor i Salvador que us han transmès els vostres apòstols. Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions, que us diran: On és aquella seva vinguda que va prometre? Perquè, d’ençà que els pares van morir, tot segueix igual que al començament del món. Intencionadament obliden, però, que ja d’antic existien un cel i una terra, la qual Déu va fer emergir de les aigües i va assentar enmig de les aigües per la seva paraula. Tot i amb això el món d’aleshores va ser destruït, inundat per l’aigua, però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats. Però que no us passi per alt una cosa, estimats: “Que per al Senyor un dia és com mil anys, i mil anys, com un sol dia.” El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se. Però, el dia del Senyor vindrà com un lladre, i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra, amb tot el que conté, serà consu-mida. Doncs bé, si tot això s’ha de desintegrar d’aquesta manera, considereu quina mena de persones cal que sigueu en els comportaments sants i piadosos, mentre espereu i accelereu la vingu-da del dia del Senyor, en el qual el cel, encès, es desintegrarà, i els elements, amb una flamarada, es fondran. Però, confiant en la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, on habiti la justícia.