2 Pere 1:1-21
2 Pere 1:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Simó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, als qui han obtingut una fe tan preciosa com la nostra en virtut de la justícia del nostre Déu i Salvador Jesucrist: Que la gràcia i la pau us siguin incrementades en el coneixement de Déu i de Jesucrist, Senyor nostre. També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d’a-quell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut. Per aquestes ens ha regalat els precio-sos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu parti-cipants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència. Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment; al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat; a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor. Perquè si teniu aquestes qualitats i van creixent en vosaltres, no us deixaran que estigueu inactius ni que sigueu inú-tils, tocant al coneixement de nostre Senyor Jesucrist. Ara bé, aquell qui no té aquestes qua-litats, no hi veu, és curt de vista, s’ha oblidat que fou netejat dels seus antics pecats. Per això, germans, poseu cada cop més interès a consolidar la vostra vocació i elecció; i si ho feu així, no fallareu mai. Que així us serà oberta àmpliament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist. Per aquesta raó procuraré sempre re-cordar-vos aquestes coses, encara que les sapigueu i estigueu afermats en la veritat que teniu present. Em sembla que tinc l’obligació d’animar-vos amb les meves advertèn-cies, mentre visqui en aquesta tenda de campanya, sabent que no trigaré gaire a deixar la meva tenda, tal com m’ha fet saber el nostre Senyor Jesucrist. Tanmateix, procuraré que fins i tot després de la meva partença tingueu manera de recordar en qualsevol ocasió totes aquestes coses. Perquè quan us vam fer conèixer la potència de nostre Senyor Jesucrist i la seva vinguda, no va ser pas seguint històries inventades, sinó en tant que testimonis presencials de la seva grandesa. Ell va rebre de Déu Pare l’honor i la glòria quan, des d’aquella glòria esplendent, li va arribar aquella veu: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc la meva complaença.” I aquesta veu que venia del cel, la vam sentir nosaltres, quan érem amb ell a la muntanya santa. D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mati. Abans de tot, heu de saber que cap profecia de l’Escriptura no pot ser objecte d’interpretació privada, perquè no hi ha hagut mai cap pro-fecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han par-lat de part de Déu han estat guiats per l’Esperit Sant.
2 Pere 1:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor. El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina. Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; el coneixement, del domini d’un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; la pietat, de l’amor fratern; l’amor fratern, de la caritat. Perquè, si posseïu tot això en abundància, no quedareu inactius ni sense fruit pel que fa al coneixement de nostre Senyor Jesucrist. El qui no posseeix tot això no hi veu, és un cec que va a les palpentes, i s’oblida que ha estat purificat dels seus pecats d’altre temps. Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció que heu rebut; si ho feu així, mai no caureu, i us serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist. Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb advertències; sé que molt aviat hauré de deixar la meva tenda, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de fer memòria de tot això. Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d’haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa va fer sorgir damunt d’ell una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors. Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, enduts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.