2 Reis 6:8-23
2 Reis 6:8-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El rei de Síria estava en guerra contra Israel. Va celebrar un consell amb els seus servidors i digué: “Plantaré el meu campament a tal i tal lloc.” Però l’home de Déu va fer dir al rei d’Israel: “Guarda’t de passar per aquell indret, perquè els sirians vénen per aquell lloc.” El rei d’Israel, doncs, va enviar gent on li havia indicat l’home de Déu en prevenir-lo, i així es va resguardar diverses vegades. Aquest fet va inquietar profundament el rei de Síria, que va reunir els seus servidors i els digué: “¿És que no em podeu dir qui d’entre els nostres és un espia del rei d’Israel?” Un dels seus servidors digué: “Ningú, rei i senyor meu. És que Eliseu, el profeta que viu a Israel, revela al rei d’Israel les paraules que tu pronuncies en la intimitat de la teva cambra.” El rei digué: “Aneu i esbrineu on és i faré que el capturin.” I li van dur aquesta notícia: “És a Dotan.” Llavors va enviar-hi cavalleria i car-ros, amb un fort contingent de tropa. Van arribar-hi de nit i van encerclar la població. Quan el criat de l’home de Déu es va llevar de matinada i va sortir a fora, veié l’exèrcit que assetjava la població amb la cavalleria i els carros. Aleshores el criat li digué: “Ai, senyor meu, què farem?” Però ell respongué: “No tinguis por, que són més els qui estan a favor nostre que no pas els qui estan a favor d’ells.” Eliseu es va posar en oració i digué: “Senyor, et prego que li obris els ulls perquè hi vegi.” El Senyor va obrir els ulls del criat, i va veure el turó ple de cavalls i carros de foc tot al voltant d’Eliseu. I quan els sirians baixaven contra ell, Eliseu va tornar a orar al Senyor: “Et prego que fereixis d’encegament tota aquesta gent.” I els va encegar, tal com havia demanat Eliseu. Llavors Eliseu els digué: “No és aquest el camí, ni és aquesta la ciutat. Seguiu-me, i jo us portaré a l’home que busqueu.” I els dugué a Samaria. Quan van arribar a Samaria, Eliseu digué: “Senyor, obre els ulls d’aquests perquè hi vegin!” El Senyor els va obrir els ulls, i veieren que es trobaven enmig de Samaria. Llavors el rei d’Israel, així que els va veure, digué a Eliseu: “¿Els mato, pare meu, els mato?” Però ell respongué: “No els matis! ¿Que acostumes a matar els qui has pres captius amb el teu arc i la teva espasa? Posa davant seu pa i aigua perquè men-gin i beguin, i que se’n tornin al seu senyor.” Ell, doncs, els va preparar un bon àpat; van menjar i beure, els va acomiadar i se’n van anar al seu senyor. D’aleshores ençà, les bandes dels sirians no van tornar a entrar en terra d’Israel.
2 Reis 6:8-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué: – Envieu tropes meves a tal poble. Però l’home de Déu va advertir al rei d’Israel: – Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran. El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué: – ¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel? Un dels oficials li va respondre: – Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori. El rei va dir: – Aneu a veure on és, que el faré agafar. Algú va informar-lo: – És a Dotan. Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu: – Ah, senyor! Com ens ho farem? Ell respongué: – No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells. I Eliseu va pregar dient: – Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu. Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat. Llavors Eliseu els va dir: – No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu. I els va conduir a la ciutat de Samaria. Entrant a Samaria, Eliseu va dir: – Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són! El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria. Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu: – ¿Els mato, pare? Ell respongué: – No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? Dóna’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor. El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.