2 Reis 2:1-14
2 Reis 2:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. Elies va dir a Eliseu: – Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: – ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: – Ja ho sé. Calleu. Elies li va dir: – Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van arribar a Jericó. Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren: – ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: – Ja ho sé. Calleu. Elies li va dir: – Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà. Ell va respondre: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van continuar caminant tots dos. Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. Després de travessar, Elies digué a Eliseu: – Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: – Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. Ell replicà: – Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així. Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: – Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos. Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: – On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.
2 Reis 2:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Arribat el moment que el Senyor era a punt d’endur-se Elies cap al cel en una tempesta, Elies havia sortit de Guilgal acompanyat d’Eliseu. Elies digué a Eliseu: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia a Betel.” Eli-seu li digué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van baixar tots dos a Betel. La comunitat de profetes que hi havia a Betel va sortir a trobar Eliseu i li van dir: “¿No saps que avui mateix el Senyor s’endurà el teu mestre per damunt del teu cap?” Ell digué: “Ja ho sé; no digueu res.” Elies digué altre cop a Eliseu: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia a Jericó.” Però ell digué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van arribar junts a Jericó. Llavors els de la comunitat de profetes que hi havia a Jericó es van acostar a Eliseu i li digueren: “¿No saps que avui mateix el Senyor s’endurà el teu mestre per damunt del teu cap?»” Ell digué: “Ja ho sé; no digueu res.” Una vegada més, Elies li digué: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia al Jordà.” Però ell li respongué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van marxar junts. Cinquanta homes de la comunitat de profetes hi van anar i es van aturar en-front, a certa distància, i ells dos es van parar a la riba del Jordà. Llavors Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van passar a peu eixut. Quan havien passat, Elies digué a Eli-seu: “Demana què vols que faci per tu, abans que sigui endut del teu costat.” Eliseu respongué: “Et demano per a mi una doble heretat del teu esperit.” Ell li digué: “És prou difícil això que em demanes. Però si em pots veure quan sigui enlairat del teu costat, així serà; però si no, no serà així.” I succeí que mentre ells anaven ca-minant i parlant, un carro flamejant amb cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies s’enlairà cap al cel enmig de la tempesta. Eliseu se’l mirava i cridava: “Pare meu! Pare meu! Carro d’Israel i conduc-tor seu!”, fins que no el veié més. Des-prés, estrebant els seus vestits, els va esquinçar per la meitat. Va recollir el mantell d’Elies, que li havia caigut, i tornant enrere es va atu-rar arran de la riba del Jordà. I amb el mantell que li havia caigut a Elies, va donar un cop a les aigües tot dient: On és el Senyor, el Déu d’Elies?” Així que va colpejar les aigües, aquestes es van dividir a banda i banda, i Eliseu hi va passar pel mig.