2 Corintis 4:7-18
2 Corintis 4:7-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però aquest tresor el portem en recep-tacles de terrissa, per tal que quedi clar que l’extraordinari poder ve de Déu i no pas de nosaltres. Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats; acorralats, però no abandonats; abatuts, però no exterminats; pertot arreu portem en el cos l’agonia de Jesús, a fi que també la vida de Jesús es manifesti en el nostre cos. Perquè, mentre vivim aquí, contínuament som amenaçats de mort per causa de Jesús, a fi que també la vida de Jesús es manifesti en la nostra carn mortal. De manera que la mort actua en nosaltres, i la vida, en vosaltres. Ara bé, tenint el mateix esperit de fe que trobem a l’Escriptura: “He cregut, per tant he parlat”, també nosaltres creiem, i per això parlem, sabent que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús, i ens presentarà davant seu juntament amb vosaltres. Precisament tot això és per al vostre bé, de manera que, multiplicant-se la gràcia a través de més i més persones, sobreabundarà l’acció de gràcies per a la glòria de Déu. Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia. Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi. El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
2 Corintis 4:7-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts; sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida. És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre a mercè de la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, la mort continua la seva obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres. Diu l’Escriptura: He cregut, i per això he parlat . Nosaltres, doncs, sabent que tenim el mateix esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d’ell juntament amb vosaltres. Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies feta a la seva glòria. Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.