2 Corintis 2:1-13
2 Corintis 2:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per això vaig pensar que valdria més de no tornar a fer-vos una visita que us pogués entristir. Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui pot tornar-me l’alegria sinó aquell mateix que jo he contristat? Precisament, si us vaig escriure tot el que us vaig escriure, era perquè, quan vingués, no m’haguessin d’entristir els qui m’havien d’alegrar, convençut com estic que la meva alegria és també la de tots vosaltres. Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l’angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc. Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. Per això us demano que li demostreu el vostre amor, ja que la meva intenció en escriure-us era d’assegurar-me que sou obedients del tot. Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist. No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions. Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l’evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n’havia obert la porta, però el meu esperit no reposava, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d’ells i me’n vaig anar a Macedònia.
2 Corintis 2:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per aquest motiu he decidit no venir altra vegada a vosaltres amb tristesa. Perquè, si jo us entristeixo, qui m’ale-grarà a mi, si no és aquell mateix qui està trist per culpa meva? Per això us he escrit com ho he fet, perquè en la meva visita no em facin entristir, precisament, els qui heu de ser causa d’alegria per a mi. Estic convençut que tots vosaltres compartiu com a propi el meu goig. Us vaig escriure en uns moments de gran trasbals i angoixa al cor, amarat en llàgrimes, però no era el meu propòsit que us entristíssiu, sinó que volia fer-vos conèixer l’afecte tan gran que us tinc. I si algú ha estat causa de tristesa, no ho ha estat pas per a mi sol, sinó, en bona part, per no exagerar, per a tots vosaltres. Ja n’ha tingut prou el tal amb aquesta reprensió que la majoria li ha infligit; ara, en canvi, val més que el perdoneu i li aixequeu l’ànim, no fos cas que el consumeixi l’excés de tristor. Per tant, us prego que li demostreu el vostre afecte. Perquè la meva carta també tenia aquest propòsit: conèixer la vostra predisposició a obeir sense reserves. I al qui vosaltres perdoneu alguna cosa, jo també la hi perdono; perquè de fet, el que he perdonat, si és que tinc res a perdonar, ho he fet a causa vostra da-vant de Crist, a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions. I així, quan vaig arribar a Troas per anunciar l’evangeli de Crist, tot i que se’m van obrir les portes per a l’obra del Senyor, dintre meu estava intranquil per no haver trobat el meu germà Titus allí. Llavors, em vaig acomiadar d’ells i vaig sortir cap a Macedònia.