2 Corintis 12:9-11
2 Corintis 12:9-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist. Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort. Si he estat un insensat, vosaltres m’hi heu obligat. Hauria d’haver sortit de vosaltres el fer la meva defensa, perquè, si bé no sóc gran cosa, tampoc no desme-reixo en res d’aquests superapòstols.
2 Corintis 12:9-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort. He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no sóc res, no sóc inferior en res a aquests superapòstols.