2 Corintis 11:16-33
2 Corintis 11:16-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ho repeteixo: que ningú no em pren-gui per insensat, i, sinó, accepteu-me encara que sigui com a insensat, per tal que jo també pugui presumir una mica. Això que dic de poder presumir, no ho dic guiat pel Senyor, sinó portat per la insensatesa. I, ja que molts presumeixen de títols humans, també jo en presumiré, puix que vosaltres suporteu fàcilment els insensats, tot i que vosaltres sou prou assenyats. Tanmateix, aguanteu que us escla-vitzin, que us explotin, que us estafin, que us intimidin, que us bufetegin. Em fa vergonya haver estat tan feble; però a qualsevol cosa que algú s’atre-veixi, en un parlar foll, dic que també jo m’hi atreveixo. Que són hebreus? També jo. Que són israelites? També jo. Que són nissaga d’Abraham? També jo. Que són servidors de Crist? Mal sigui una niciesa dir-ho, jo més. Els guanyo en fatigues; en presons, molt més; en pallisses, no té dita; en perills de mort, tot sovint. Cinc vegades he rebut dels jueus els quaranta assots menys un. M’han fuetejat tres vegades; m’han apedregat una vegada; he naufragat en tres ocasions; i he passat una nit i un dia sencers a la deriva, en alta mar; en les llargues caminades, n’han sovintejat els perills de riuades; m’he arriscat als saltejadors; m’he exposat a la persecució de la meva gent; he perillat entre els pagans; he passat perills a la ciutat, al despoblat i en el mar; perills de part dels falsos germans; en treballs i fatigues, en moltes nits sense dormir, passant gana i set; sovint sense res per a menjar, patint fred i sense roba per abrigar-me. A més d’aquestes coses externes, el feix de cada dia, la preocupació per totes les comunitats. Qui hi ha que defalleixi sense que jo defalleixi? Qui ensopega sense que me’n senti? Si es tracta de presumir, presumiré d’aquelles coses que mostren la meva feblesa. Déu, el Pare del Senyor Jesús –que sigui beneït per sempre–, sap prou bé que no menteixo. A Damasc, el governador del rei Are-tes havia distribuït vigilància per la ciutat dels damascens, per tal d’agafar-me, però em vaig escapolir de les seves mans, ficat dins un cove que van des-penjar per un finestral muralla avall.
2 Corintis 11:16-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Ho repeteixo: no em prengueu per un insensat, o si de cas accepteu-me com si ho fos, i que pugui gloriar-me de mi una estona. Parlar com ara parlaré, no és fer-ho d’acord amb el Senyor: serà com si no tingués seny, però les circumstàncies m’obliguen a gloriar-me. Ja que molts es glorien de títols humans, jo també me’n gloriaré. En efecte, vosaltres, gent de seny, tolereu de bona gana els qui no en tenen. Tolereu que us esclavitzin, que se us mengin, que us espoliïn, que us tractin amb altivesa, que us peguin a la cara. Ho reconec: quin deshonor per a mi haver estat tan feble! Parlo sense seny; jo també goso afirmar tot allò que ells afirmen. Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho sóc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. I, a part d’altres coses, cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc. Però si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses. El Déu i Pare de Jesús, el Senyor, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo. A Damasc, l’etnarca del rei Aretes havia apostat guardes a la ciutat per agafar-me, però em van despenjar per una finestra a dins d’un cove, muralla avall, i em vaig escapar de les seves mans.