2 Corintis 10:1-5
2 Corintis 10:1-5 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jo, Pau, personalment, us faig un prec per la paciència i la bondat de Crist. Ja sé que quan sóc da-vant vostre sóc tímid, i quan sóc lluny tinc més atreviment amb vosaltres, per això us demano que quan sigui aquí no m’obligueu a ser sever, perquè estic decidit a plantar cara als qui ens acusen de fer les coses amb mires pu-rament humanes. El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes, perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·là-cies i totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist
2 Corintis 10:1-5 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist; jo, tan tímid davant vostre i, en canvi, tan audaç quan sóc lluny: us demano que, quan vingui, no m’obligueu a recórrer a l’audàcia que penso mostrar contra els qui afirmen que ens movem per motius purament humans. És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana. Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist