2 Corintis 1:1-9
2 Corintis 1:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Pau, apòstol de Crist Jesús per de-signi de Déu, i el germà Timoteu, a l’església de Déu que és a Corint, amb tots els creients d’arreu de l’Acaia. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor Jesu-crist. Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol. Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu. Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist. Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes afliccions que nosaltres patim. Tenim motius de sentir-nos esperan-çats pel que fa a vosaltres, perquè sabem que si sou companys de sofriments, ho sou també de la consolació. Germans, no vull deixar d’explicar-vos les afliccions que vam haver de pas-sar a l’Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a desesperar de la vida. Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
2 Corintis 1:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, a l’església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu d’Acaia. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. I l’esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol. Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.