1 Tessalonicencs 2:1-16
1 Tessalonicencs 2:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició. I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany. Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que posa a prova els nostres cors. Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni. Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres, si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dóna escalf als seus fills, el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar! Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu. Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria. Per això, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que vau escoltar de nosaltres, l’acollíreu no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu. Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, allò que elles van sofrir de part dels jueus, aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Han omplert així la mesura dels seus pecats, però ara, al final, els ha caigut al damunt la indignació divina.
1 Tessalonicencs 2:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
També vosaltres mateixos, germans, sabeu que la nostra estada entre vosaltres no ha estat infructuosa; malgrat els mals tractes i ultratges soferts a Filips –que ja coneixeu–, vam tenir prou confiança en el nostre Déu per a predicar-vos l’evangeli enmig d’una forta oposició. Perquè la nostra exhortació no neix pas de l’error, ni de sòrdides intencions, ni és amb engany, sinó que, tal com fórem aprovats de Déu perquè se’ns confiés la predicació de l’evangeli, així vam parlar, no pas com qui vol complaure els homes, sinó Déu, que examina els nostres cors. Prou sabeu que mai no hem emprat paraules aduladores ni hem tingut cob-dícies encobertes, Déu n’és testimoni; ni hem envejat honors humans, ni vos-tres ni d’altres. Baldament que, com a apòstols de Crist, hauríem pogut imposar-nos, no obstant, tinguérem força delicadesa amb vosaltres, com quan una dida dóna escalf als seus propis fills. Us estimàvem tant que hauríem desit-jat fer-vos participar no solament de l’evangeli de Déu, sinó fins i tot de les nostres pròpies vides: tant estimats heu esdevingut per a nosaltres. Recordeu, si no, germans, els nostres treballs i fatigues; de com treballant nit i dia, a fi de no ser una càrrega a cap de vosaltres, us vam predicar l’evangeli de Déu. Vosaltres en sou testimonis, i Déu ho és també, de com en fou, de correcte, just i sense queixa, el nostre comportament envers vosaltres, els creients. Així mateix us consta que ens hem comportat amb vosaltres com un pare amb els seus fills, exhortant i animant cadascun de vosaltres, encoratjant-vos a fi que visquéssiu com és digne de Déu, que us crida al seu Regne i glòria. Per això, també nosaltres donem grà-cies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l’acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres, els creients. De fet, vosaltres, germans, heu vingut a ser una repetició de les esglésies de Déu en Crist Jesús, que són a la Ju-dea, ja que també heu patit de part dels vostres compatriotes les mateixes coses que sofrien ells de part dels jueus: d’aquells qui van matar el Senyor Jesús, com també els profetes, i a nosaltres ens han expulsat; aquells qui des-plauen a Déu i es fan enemics de tot-hom, quan ens impedeixen de predicar als gentils a fi que se salvin. Així van constantment curullant la mesura dels seus pecats, però a la fi descarregarà damunt d’ells la ira.