1 Samuel 3:1-18
1 Samuel 3:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentrestant, el jove Samuel ser-via el Senyor sota la vigilància d’Elí. En aquell temps, la revelació del Senyor era molt rara, i les visions no eren gens freqüents. Succeí un dia, estant Elí ajagut a la seva cambra, quan havia començat a perdre la vista i ja no hi veia bé, quan la llàntia de Déu encara no era apagada, i Samuel dormia al santuari del Senyor, on era l’Arca de Déu, que el Senyor va cridar: “Samuel!”, i ell contestà: “Sóc aquí”. Va anar corrents on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell li respon-gué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà. El Senyor va cridar altra vegada: “Samuel!”, i Samuel va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell res-pongué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà. Samuel encara no reconeixia el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor va cridar Samuel, i ell va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cri-dava el noi. I digué a Samuel: “Torna-te’n a dor-mir, i, si sents que et criden, diràs: Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” I Samuel se’n tornar a jeure al seu lloc. Aleshores va venir el Senyor, es va aturar i va cridar com les altres vegades: “Samuel! Samuel!” I ell respongué: “Parla, que el teu servent escolta.” I el Senyor digué a Samuel: “Mira, vaig a fer una cosa a Israel que a qualsevol que ho senti li xiularan les dues orelles. Aquell dia compliré contra Elí tot el que he dit de la seva família, del principi a la fi. Li faré saber que jo condemno la seva família per sempre més, a causa del seu pecat; perquè, sabent que els seus fills cometien maldats, no els va corregir. Per això he jurat a la família d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no expiaran mai el seu crim.” Samuel va seguir dormint fins al matí, que va anar a obrir les portes de la Casa del Senyor. I tenia por de contar a Elí la visió. Però Elí va cridar Samuel i li digué: “Samuel, fill meu!” I Samuel respon-gué: “Sóc aquí.” Elí li preguntà: “Què és el que t’ha dit? Et prego que no m’ho amaguis. Que Déu et castigui amb severitat si m’ama-gues res de tot el que t’ha dit.” Llavors Samuel li va explicar tot el missatge paraula per paraula, sense amagar-li res. I Elí exclamà: “És el Senyor: que faci allò que li sembli bé!”
1 Samuel 3:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d’Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia. Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. Abans que s’apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué: – Sóc aquí. Va anar corrents cap on era Elí i li digué: – Sóc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va respondre: – No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir. Ell se’n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué: – Sóc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va respondre: – No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir. Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué: – Sóc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: – Vés, torna-te’n a dormir i, si algú et cridava, digues: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades: – Samuel, Samuel! Ell va respondre: – Parla, que el teu servent escolta. Llavors el Senyor digué a Samuel: – Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. Li anuncio que, per culpa d’ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer. Per això he jurat a la casa d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa. Samuel se’n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d’explicar la visió, però Elí el va cridar: – Samuel, fill meu. Ell li respon: – Sóc aquí. Elí li diu: – Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat! Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué: – Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.