1 Samuel 24:1-22
1 Samuel 24:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Saül va tornar de perse-guir els filisteus, li van comu-nicar: “Mira, David és al desert d’En-guedí.” Llavors Saül va agafar tres mil homes, escollits d’entre tot Israel, i se’n va anar a buscar David i el seus homes fins a les cingleres dels isards. Van arribar a unes pletes d’ovelles, on hi havia una cova prop del camí, i Saül va entrar-hi a fer les seves necessitats. David i els seus homes eren al fons de la cova. Els homes de David li deien: “Mira, avui és aquell dia que el Senyor et va anunciar: Et posaré a les mans el teu enemic, perquè facis amb ell el que vulguis.” David es va avançar i, amb molt de compte, va tallar la vora del mantell de Saül. Però després tenia remordiments per haver tallat la vora del mantell de Saül, i digué a la seva gent: “Que el Senyor em guardi de fer res contra el meu amo, l’ungit del Senyor, alçant la meva mà contra ell; perquè és l’ungit del Senyor!” Amb aquestes paraules, David va re-frenar els seus homes i no els va deixar que ataquessin Saül. I Saül es va alçar i va seguir el seu camí. Tot seguit, David va sortir de la cova darrere Saül, i el va cridar: “Senyor meu, el rei!” Saül va mirar enrere, i David va inclinar el cap de cara a terra, fent-li reverència, bo i dient a Saül: “Per què escoltes les paraules dels que et diuen: ‘Mira que David et busca la ruïna?’ Mira, avui mateix, amb els teus mateixos ulls has pogut veure com el Senyor, en aquest dia, t’havia posat a les meves mans dins de la cova. M’han dit que et matés, però t’he perdonat, pen-sant: ‘No alçaré la meva mà contra el meu amo, perquè és l’ungit del Senyor.’ Mira, doncs, pare meu, i fixa’t en la vora del teu mantell que tinc a la mà. Ja que quan he tallat la vora del teu mantell no t’he matat, pots entendre clarament que en mi no hi ha mala intenció ni tampoc cap culpa. No he faltat contra tu, encara que tu vagis cercant la meva persona per matar-la. Que el Senyor jutgi entre tu i jo i que sigui el Senyor qui em defensi, que la meva mà no s’alçarà contra tu. Com diu l’antic proverbi: ‘Dels mal-vats surt la maldat’; per això la meva mà no s’alçarà contra tu. Contra qui ha sortit el rei d’Israel? A qui persegueixes? A un gos mort? A una puça? Que el Senyor faci de jutge i judiqui entre tu i jo. Que ell examini i defensi la meva causa, em faci justícia i em lliuri de la teva mà.” En acabar de dir David aquestes pa-raules, Saül digué: “¿És la teva veu, David, fill meu?” I alçant la veu es va posar a plorar. Després digué a David: “Tu ets més just que no pas jo, ja que tu em pagues amb el bé i jo et pago amb el mal. Tu has demostrat avui que t’has por-tat bé amb mi, ja que el Senyor m’havia posat a les teves mans, i, en canvi, no m’has volgut matar. Perquè, quan algú té a l’abast el seu enemic, el deixarà marxar sa i estalvi? Que el Senyor et recompensi amb el bé això que avui has fet amb mi! Jo sé del cert que tu has de regnar, i que el regne d’Israel, a les teves mans, es mantindrà ferm i segur. Ara, doncs, jura’m pel Senyor que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la casa del meu pare.” David li ho va jurar. Saül, llavors, va tornar a casa seva; i David, amb la seva gent, va pujar al lloc inaccessible.
1 Samuel 24:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí. Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. Els homes de David li van dir: – Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis.” David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül. Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, i va dir als seus homes: – Déu me’n guard de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res. Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà. També va sortir David i va cridar, darrere de Saül: – Rei, senyor meu! Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra i li digué: – Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor. Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni sóc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. Que el Senyor faci de jutge entre tu i jo! Que em faci justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans! Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d’Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça solitària! Que el Senyor sigui jutge i sentenciï entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans. Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: – David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar. Després va dir a David: – Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal. Avui m’has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m’havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me. Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi! Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d’Israel. Jura’m, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família.