1 Pere 2:4-25
1 Pere 2:4-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En apropar-vos a ell, pedra viva rebut-jada pels homes, però elegida i preciosa als ulls de Déu, també vosaltres, com pedres vivents, entreu en l’estructura de la casa espiri-tual per formar un sacerdoci sant, destinat a oferir sacrificis espirituals acceptables a Déu per mitjà de Jesucrist. Per això ens diu l’Escriptura: “He posat a Sió una pedra angular, escollida i de gran valor, i el qui cregui en ella no quedarà decebut.” Per a vosaltres, doncs, els qui creieu, és l’honor; en canvi, per als descreguts és “la pedra que havien rebutjat els constructors i que s’ha convertit en pedra angu-lar”; i també, “pedra d’ensopec i roca d’escàn-dol.” Aquests ensopeguen en la paraula perquè no volen creure, a la qual cosa ja estaven destinats; vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable; vosaltres abans no éreu poble, però ara sou poble de Déu; no éreu dels com-padits, però ara sou compadits. Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma; manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació. Subordineu-vos a tota autoritat tem-poral a causa del Senyor, tant si és al rei com al sobirà, com si és als governadors, en tant que delegats seus per a castigar els mal-factors i honorar els qui fan el bé. Perquè el que Déu vol és que, amb la vostra exemplaritat, feu callar la ni-ciesa dels insensats, com a persones lliures i no com si tinguéssiu la llibertat com a cobertora de la malícia, sinó ben bé com a servents de Déu que sou. Honoreu tothom, estimeu els germans, temeu Déu, respecteu el rei. Els criats, estigueu sotmesos als amos amb tot respecte, no solament als afables i rectes, sinó també als aspres. Perquè és meritós si per causa de la consciència davant Déu algú suporta les afliccions que sofreix injustament. Perquè, quin mèrit té suportar el càstig d’una errada? En canvi, si teniu bon comportament i sou maltractats, i ho suporteu, això és un mèrit davant de Déu. Precisament per a tals fets vau ser cridats, ja que també Crist va patir per vosaltres, deixant-vos marcat un esquema perquè pugueu seguir la seva traça, “ell, que no va cometre pecat, ni fou trobat engany a la seva boca”; injuriat, no responia a la injúria; maltractat, no amenaçava, sinó que es con-fiava al qui jutja rectament; “ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.” Perquè, “anàveu esgarriats com ove-lles”, però ara heu retornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.
1 Pere 2:4-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l’Escriptura: Poso a Sió un que és pedra angular, escollida, preciosa; els qui creuen en ell no quedaran confosos . Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal , i és pedra d’ensopec i roc que fa caure ; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres. Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-nos. Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé. Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància; sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu. Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l’emperador. Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs. Perquè és un do suportar penes sofertes injustament quan es fa per amor a Déu. En efecte, què té de gloriós aguantar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu. – Aquesta és la vocació que heu rebut, ja que també Crist va patir per vosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades. Ell no va cometre pecat ni tingué mai als llavis la perfídia . Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava. Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al pastor i guardià de les vostres animes.