1 Reis 19:9-18
1 Reis 19:9-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Allà es va ficar en una cova on va passar la nit. Llavors tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Què fas aquí, Elies?” Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.” Ell li digué: “Surt i posa’t dret a la muntanya davant del Senyor.” Llavors el Senyor va passar i un huracà tan fort que esberlava les muntanyes i trencava les pedres anava davant seu, però el Senyor no era en l’huracà. Després de l’huracà hi hagué un terratrèmol, però el Senyor no era en el terratrèmol. Rere el terratrèmol, un foc, però el Senyor tampoc no era en el foc. Després del foc, un so suau i delicat. Quan Elies el va sentir, es va cobrir el rostre amb el mantell i, sortint a fora, es va quedar dret davant de la cova. Amb això, una veu li digué: “Què fas aquí, Elies?” Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.” El Senyor li digué: “Vés, torna al teu camí, pel desert, cap a Damasc; i quan hi arribis, ungiràs Hazael com a rei de la Síria. A Jehú, fill de Nimxí, l’ungiràs com a rei d’Israel. I a Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, l’ungiràs com a profeta en lloc teu. I serà que aquell qui escapi de l’es-pasa d’Hazael, el matarà Jehú; i aquell qui escapi de l’espasa de Jehú, el matarà Eliseu. Però a Israel en deixaré set mil: tots els genolls que no s’han doblegat davant Baal i tots els llavis que no l’han besat.”
1 Reis 19:9-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà: – Què hi fas, aquí, Elies? Ell respongué: – Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. El Senyor li digué: – Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor. Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué: – Què hi fas, aquí, Elies? Ell va respondre: – Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. El Senyor li va dir: – Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus. Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, com a profeta successor teu. El qui s’escapi de l’espasa d’Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s’escapi de l’espasa de Jehú, el farà morir Eliseu. Però jo deixaré a Israel una resta de set mil homes: tots els genolls que no s’han doblegat davant de Baal i tots els llavis que no l’han besat.