1 Reis 19:2-8
1 Reis 19:2-8 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors Jezabel va enviar un missatger a Elies amb aquest encàrrec: “Que els déus em castiguin severament si demà en aquesta hora no he fet de tu com un d’ells.” Ell, quan s’adonà del perill, es va alçar i va fugir per salvar la vida; i quan va arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat. Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!” I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.” Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s. L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.” Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu.
1 Reis 19:2-8 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: – Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells! Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: – Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares. Es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però, mentre dormia, un àngel el va tocar i li digué: – Aixeca’t i menja. Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d’aigua. Va menjar, va beure i s’ajagué de bell nou. L’àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué: – Aixeca’t i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu. Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb.