1 Reis 18:17-46
1 Reis 18:17-46 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?” Replicà Elies: “No sóc jo el pertor-bador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals. Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.” Acab va convocar tot Israel i va aplegar els profetes a la muntanya del Carmel. Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula. Elies va continuar, dient al poble: “Només jo he quedat viu dels profetes del Senyor, jo sol; en canvi, els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta homes. Doncs, bé, doneu-nos dos vedells; que ells se’n triïn un, que el trossegin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo també prepararé l’al-tre vedell, el posaré damunt la llenya, sense encendre el foc. Després vosaltres invocareu el nom del vostre déu, i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui amb foc, aquest serà el veritable Déu.” Tot el poble va respondre: “Ben dit!” Llavors Elies digué als profetes de Baal: “Escolliu un vedell, i prepareu-lo vosaltres primer, perquè sou més. Després invoqueu el nom del vostre déu, sense encendre el foc.” Ells prengueren el vedell que els havien donat, el van preparar i van invocar el nom de Baal, des del matí fins al migdia, dient: “Oh Baal, escolta’ns!” Però no se sentia cap veu ni ningú no responia. I anaven saltant al voltant de l’altar que havien fet. Cap al migdia, Elies va començar a burlar-se d’ells dient: “Crideu més fort, perquè és un déu. Potser estarà meditant, o s’haurà retirat, o haurà anat de viatge. Potser dorm, i caldrà despertar-lo.” Ells, llavors, cridaven més fort i es feien incisions amb espases i llances fins que sagnaven, segons el seu costum. Passat el migdia, es van posar a cri-dar amb deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena, però no es va sentir cap veu; ningú no els va respondre ni els en va fer cas. Llavors Elies digué a tot el poble: “Acosteu-vos a mi.” I tot el poble se li va acostar. Tot seguit, va refer l’altar del Senyor, que estava enderrocat. Elies prengué dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui el Senyor havia dit: “El teu nom serà Israel”; i amb aquelles pedres va erigir un altar al nom del Senyor, i va cavar al seu entorn un solc on cabessin dues mesures de gra. Després va preparar la llenya, va es-quarterar el vedell i el va posar damunt la llenya, i digué: “Ompliu quatre galledes d’aigua i vesseu-la sobre l’holocaust i sobre la llenya.” I així ho van fer. Després digué: “Feu-ho una altra vegada.” Ho van fer una altra vegada. Encara digué: “Feu-ho per tercera vegada.” I ho van fer per tercera vegada. De manera que l’aigua regalimava pels costats de l’altar i el solc es va omplir d’aigua. Cap a l’hora de l’ofrena de la tarda, el profeta Elies s’hi va acostar i digué: “Oh Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, que es vegi avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc el teu servent, i que és per ordre teva que faig aquestes coses. Contesta’m, Senyor, contesta’m, perquè aquest poble reconegui que tu, Senyor, ets Déu, i que tu fas convertir el seu cor.” Llavors va caure un foc del Senyor i va consumir l’holocaust, la llenya, les pedres i la terra, i fins l’aigua del solc va consumir. Tot el poble, en veure-ho, es va prosternar fins a terra dient: “Només el Senyor és Déu! Només el Senyor és Déu!” I Elies els digué: “Agafeu els pro-fetes de Baal; que no se n’escapi ni un.” Ells els van agafar, i Elies els va fer baixar al torrent de Quixon i allí els van degollar. Després Elies digué a Acab: “Vés, menja i beu, perquè ja se sent el so de l’aiguat.” Acab es va retirar a menjar i beure. Mentrestant Elies havia pujat al cim del Carmel i, agenollat a terra, amb el cap entre els genolls, digué al seu criat: “Puja i mira en direcció al mar.” Va pujar, va mirar i digué: “No hi ha res.” Elies insistí: “Torna-hi, fins a set vegades.” I succeí que, a la setena vegada, el criat digué: “Veig un núvol petit com el palmell de la mà d’un home que va pujant de la mar.” Llavors ell li digué: “Vés i digues a Acab: Enganxa el carro i baixa, que no t’aturi la pluja.” En poc temps, el cel es va cobrir de núvols, amb vent, i va caure una gran pluja. Acab va pujar al carro i es va dirigir cap a Jizreel. Però la mà del Senyor vingué sobre Elies, que es va posar a córrer davant d’Acab fins arribar a Jizreel.
1 Reis 18:17-46 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: – ¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel? Ell li respongué: – Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals. Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté. Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: – Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res. Llavors Elies els va dir: – Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu. Tot el poble va respondre: – Hi estem d’acord! Elies va dir als profetes de Baal: – Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc. Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït. Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: – Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà! Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú. Aleshores Elies va dir a tot el poble: – Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat: va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya i digué: – Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya. Ho van fer així. Després va manar: – Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: – Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada. L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple. Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així: – Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva. Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu. Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc. Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava: – El Senyor és Déu! El Senyor és Déu! Elies els va ordenar: – Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar. Després Elies digué a Acab: – Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal. Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls i digué al seu servent: – Puja i mira en direcció al mar. Ell va pujar, va mirar i digué: – No es veu res. Elies va insistir: – Torna-hi. I així fins a set vegades. A la setena, el servent va dir: – Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar. Aleshores Elies digué: – Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.” El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel. La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.