1 Reis 17:17-24
1 Reis 17:17-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un quant temps després d’això, el fill d’aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. Ella va dir a Elies: – Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill? Ell li va respondre: – Dóna’m el teu fill. Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit. Després va invocar el Senyor dient: – Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m’hostatja vols mal, que fas morir el seu fill? Llavors s’estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient: – Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d’aquest infant! El Senyor va escoltar el crit d’Elies, la vida tornà a entrar dintre l’infant, i l’infant va reviure. Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué: – Mira, el teu fill és viu! La dona va dir a Elies: – Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.
1 Reis 17:17-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’això, succeí que el fill d’aquella dona, mestressa de casa, es va posar malalt, i la seva malaltia es va agreujar tant que ja no respirava. Llavors ella digué a Elies: “Què hi ha entre tu i jo, home de Déu? ¿És que has vingut per remoure els meus pecats i per fer morir el meu fill?” Però ell li digué: “Deixa’m el teu fill.” Ell el va prendre dels seus braços, el va pujar a la cambra de dalt, on ell vivia, i el va ajeure al seu mateix llit, i va clamar al Senyor així: “Senyor, Déu meu! ¿També has d’afligir la viuda que m’ha donat hostatge, fent morir el seu fill?” I es va estirar sobre el noi tres vegades, invocant el Senyor així: “Senyor, et prego que facis tornar l’ànima d’aquest noi dintre d’ell!” El Senyor va escoltar la veu d’Elies, i l’ànima del noi va tornar dintre d’ell i va tornar a la vida. Elies, llavors, prengué el noi i el va baixar de la cambra alta a la casa i el va donar a la seva mare, mentre li deia: “Mira, el teu fill és viu!” La dona va contestar a Elies: “Ara conec que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor als teus llavis és la veritat!”