1 Reis 17:1-16
1 Reis 17:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors Elies, el tixbita, que era dels habitants de Galaad, digué a Acab: “Per la vida del Senyor, el Déu d’Israel, a qui serveixo, que no hi haurà en aquests anys pluja ni rosada, fins que jo ho digui.” I vingué a ell la paraula del Senyor, que li parlà així: “Vés-te’n d’aquí, dirigeix-te cap a l’orient i amaga’t prop del torrent de Querit, que és davant del Jordà. Beuràs del torrent, i jo he manat als corbs que t’alimentin allà.” Ell va marxar i va fer segons havia dit el Senyor; se’n va anar i s’estigué prop del torrent de Querit, que era davant del Jordà. I els corbs li duien pa i carn al matí i pa i carn a la tarda, i bevia del torrent. Però, al cap d’algun temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. Llavors tingué una revelació del Senyor, que li deia: “Alça’t, vés a Sarepta de Sidó i quedat’hi, perquè he manat a una viuda d’allà que et mantingui.” Es va alçar, doncs, i se’n va anar a Sarepta. Quan va arribar a l’entrada de la ciutat, veié allí una dona viuda que anava recollint llenya. La va cridar i li digué: “Si et plau, porta’m un vas d’ai-gua perquè begui.” Quan ella anava a buscar-la, ell la va tornar a cridar i li digué: “Si et plau, porta’m també un tros de pa.” Ella respongué: “Per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc ni tant sols una coca; només tinc un grapat de farina en un pot i una mica d’oli a la gerra, i ara recollia uns quants branquillons i anava a preparar-ho per a mi i per al meu fill; després de menjar-nos-ho, ens deixarem morir.” Llavors Elies li digué: “No temis res; vés i fes tal com has dit. Però primer fes-me una coca petita i porta-me-la aquí; per a tu i per al teu fill, ja en faràs després. Perquè el Senyor, Déu d’Israel, ha dit: El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli no minvarà mentre el Senyor no faci ploure sobre el país.” Ella va marxar i va fer tal com Elies li havia dit, i en van menjar ell, ella i el seu fill, durant molt temps. El pot de farina no es va buidar ni la gerra d’oli no va minvar, segons la paraula que el Senyor havia dit per mitjà d’Elies.
1 Reis 17:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab: – Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui. El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué: – Vés-te’n d’aquí cap a l’orient i amaga’t al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t’alimentin. Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se’n va anar a viure al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent. Al cap d’un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué: – Vés a Sarepta de Sidó i queda-t’hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat. Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué: – Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure. Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué: – Porta’m també, si et plau, un tros de pa. Ella va respondre: – Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem. Llavors Elies li va dir: – No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra.” Ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.