1 Reis 11:1-13
1 Reis 11:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s’havia vinculat a aquells pobles. Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David. Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David. A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites. Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes. El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat. Per això el Senyor li digué: – Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill. I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
1 Reis 11:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El rei Salomó va estimar mol-tes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajun-tar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota segu-retat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Sa-lomó s’hi va unir amb amor; va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor. I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare. Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites. Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare. Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars de-dicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon. Va fer el mateix per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven en-cens i oferien sacrificis als seus déus. El Senyor es va enutjar contra Salo-mó, perquè el seu cor s’havia apartat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut per dues vegades i li havia ordenat que no seguís altres déus, però ell no va obeir allò que el Senyor li havia manat. Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu. Si bé, per amor del teu pare David, el meu servent, això no ho faré en vida teva; l’arrancaré de les mans del teu fill. Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li conce-diré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”