1 Joan 2:1-22
1 Joan 2:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Fillets meus, us escric això perquè no pequeu, però, si algú pecava, tenim un intercessor davant el Pare: Jesucrist, el Just. Ell és qui expia els nostres pecats; i no solament els nostres, sinó també els de tot el món. Estarem segurs que l’hem conegut si guardem els seus manaments. Aquell qui diu: “Jo el conec”, però no observa els seus manaments, és un men-tider, i la veritat és lluny d’ell. Però el qui observa la seva paraula, té en ell veritablement realitzat l’amor de Déu. En això podem conèixer que estem en ell. El qui diu que està en ell s’ha de comportar igual com ell es comportava. Estimats, no us escric pas un manament nou, sinó un manament antic, que vosaltres ja vau rebre de bon principi. Aquest manament antic és la paraula que heu sentit. En certa manera sí que us escric un manament nou, que és autèntic en ell i en vosaltres, atès que la fosca s’esvaeix i l’autèntica llum ja brilla. El qui assegura que està en la llum però odia el seu germà, encara està en la fosca. El qui estima el seu germà es manté en la llum i resta a cobert de caure en falta. Però el qui odia el seu germà està en la fosca i camina en tenebres sense saber on va, perquè les tenebres li han encegat els ulls. Us escric, fillets, perquè us han estat perdonats els pecats per amor del seu nom. Us escric, pares, perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Us escric, joves, perquè heu vençut el Ma-ligne. Us he escrit, fillets, perquè heu conegut el Pare. Us he escrit, pares, perquè heu conegut el qui existeix des del principi. Us he escrit, joves, perquè sou forts, perquè la paraula de Déu perseve-ra en vosaltres, i heu vençut el Maligne. No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món. Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món. I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre. Fillets, ha arribat la darrera hora. Heu sentit a dir que vindria un anticrist, i ara molts s’han tornat anticrists; d’això intuïm que ja som a la darrera hora. Si bé han sortit d’entre els nostres, en realitat no eren dels nostres, perquè si haguessin estat dels nostres, s’haurien mantingut amb nosaltres, però això ha passat perquè es vegi que no tots són dels nostres. Vosaltres, en canvi, teniu una unció que ve del Sant, i tots teniu el conei-xement. No us he escrit pas pensant que ig-noràveu la veritat, sinó sabent que la coneixeu, i sabeu prou que de la veritat no en pot sortir cap mentida. Qui és el mentider, sinó aquell qui nega que Jesús és el Crist? Aquest és l’Anticrist, que nega el Pare i el Fill.
1 Joan 2:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats, el manament que us escric no és nou, sinó antic, i vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament antic és la paraula que vau escoltar. Però, d’altra banda, el manament que us escric és nou, –i això és cert tant en Jesucrist com en vosaltres–, perquè la foscor es retira i ja resplendeix la llum veritable. El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està en la foscor. El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls. Fills meus, us escric a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist. Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres: Heu vençut el Maligne. Fills, us escric a vosaltres: Heu conegut el Pare. Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne. No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre. Fills meus, som a l’hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l’Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l’hora darrera. Han sortit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s’haurien quedat amb nosaltres. Però calia que es veiés que cap d’ells no és dels nostres. Vosaltres, en canvi, heu estat ungits amb l’Esperit que heu rebut del qui és sant i tots teniu el coneixement. No us escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sinó per dir-vos que la coneixeu i que cap mentida no prové de la veritat. Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús és el Messies? Aquest és l’Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill.