1 Corintis 9:1-15
1 Corintis 9:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
¿No sóc apòstol? ¿No sóc lliure? ¿No he vist Jesús, Senyor nostre? ¿No sou vosaltres la meva obra en el Senyor? Si per a altres no sóc apòstol, si més no, ho sóc per a vosaltres, perquè sou en el Senyor el segell del meu apostolat. Aquesta és la meva resposta als qui em critiquen: ¿No tenim dret a menjar i beure? ¿Que no tenim dret que en els viatges ens acompanyi una germana, com ho fan els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? ¿O és que només jo i Bernabé som els qui no tenim el dret a deixar el treball? ¿Qui hi ha que faci el servei militar a despeses pròpies? ¿Qui hi ha que cul-tivi una vinya i no mengi del seu fruit? ¿Quin pastor hi ha que no es nodreixi de la llet del ramat? ¿El que dic és guiat per criteris humans, o no ho diu també la Llei? Perquè en la Llei de Moisès llegim: “No posaràs morrió al bou quan bat.” ¿És que Déu s’interessava pels bous? ¿O diu això per a nosaltres? Sí, cer-tament que és per a nosaltres que fou escrit. Tant el qui llaura com el qui bat han de treballar amb l’esperança de par-ticipar de la collita. Si nosaltres hem sembrat en vosaltres béns espirituals, ¿serà massa si re-collim de vosaltres algun bé material? Si altres tenen aquest dret damunt vostre, per què no amb més raó nosaltres? Amb tot, no hem fet mai ús d’aquest dret, sinó que ho hem suportat tot per no posar cap impediment a l’evangeli de Crist. ¿No sabeu que els qui serveixen en el santuari, del santuari treuen el seu sosteniment, i els qui serveixen a l’altar participen de les ofrenes? Així també el Senyor va manar als qui prediquen l’evangeli que visquessin de l’evangeli. Però jo d’aquest dret no me n’he servit mai, ni escric això per reclamar-lo; que més m’estimaria morir abans que ningú no em prengués aquest honor.
1 Corintis 9:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? Si per a d’altres no sóc apòstol, per a vosaltres certament que ho sóc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat. La meva defensa contra els qui m’acu-sen és aquesta: ¿No tenim dret de rebre el menjar i el beure? ¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar? ¿Qui serveix en l’exèrcit pagant-se ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no en menja el fruit? ¿Qui pastura un ramat i no s’alimenta de la llet que en treu? No parlo tan sols amb raonaments humans: la Llei, ¿no diu això mateix? En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla. ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? ¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l’esperança de rebre’n la seva part. Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? Si d’altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n’hem fet ús; al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l’evangeli del Crist. ¿No sabeu que els qui serveixen en el temple viuen del temple, i els qui serveixen a l’altar reben una part de les ofrenes? Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli. Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me.