1 Corintis 4:6-21
1 Corintis 4:6-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Germans, tot això de mi i d’Apol·ló us ho he posat d’exemple pel vostre bé, perquè amb el nostre cas aprengueu a no anar més enllà del que hi ha escrit, i ningú no s’apassioni a favor d’un en detriment d’un altre. De fet, qui et fa superior? Què tens que no hagis rebut? I, si ho has rebut, per què presumeixes com si no t’ho haguessin donat? Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sen-tiu com reis, sense nosaltres. Tant de bo que fos així! Perquè nosaltres podríem compartir el vostre regnat. Pel que sembla, a nosaltres, els apòs-tols, Déu ens ha reservat la darrera ex-hibició, com als qui van a morir, ja que ens ha convertit en un espectacle per a tot el món, per als àngels i per als homes. Nosaltres, necis per Crist, i vosaltres, entenimentats en Crist; nosaltres, febles, i vosaltres, forts; vosaltres, apreciats; nosaltres, malvistos. Ara com ara, passem fam i set, anem mal vestits, som maltractats, no tenim estatge segur, rendits de treballar amb les nostres pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; si ens difamen, responem dòcilment; ens han tingut per deixalles del món, com rebuig de tothom, fins aquest moment. No escric tot això per avergonyir-vos, sinó que us amonesto com a fills estimats. Perquè, encara que tinguéssiu els instructors en Crist a milers, no tindríeu pas gaires pares. És que jo us he engen-drat en Crist Jesús, per mitjà de l’evan-geli. Us prego, doncs, que seguiu el meu exemple. Per això mateix us he enviat Ti-moteu, que és el meu fill estimat i fidel en el Senyor; ell us recordarà les meves normes de conducta en Crist Jesús, tal com ho ensenyo a tot arreu, a cada església. Alguns se senten importants pensant que mai més no us vindré a veure, però vindré ben aviat a visitar-vos, si el Senyor ho vol, i podré comprovar, no tant les paraules dels creguts, com els fets; perquè el Regne de Déu no és pas cosa de paraules, sinó de fets. Què preferiu: que em presenti davant vostre amb el bastó o bé amb amor i esperit benigne?
1 Corintis 4:6-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre. Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa. Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i homes. Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d’un lloc a l’altre, ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; si ens calumnien, responem amb dolcesa. Fins ara hem estat les deixalles del món, la desferra dels homes. No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies en Crist, no teniu molts pares, perquè sóc jo qui, en anunciar-vos l’evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus. Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església. Alguns s’han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa?