1 Corintis 2:1-16
1 Corintis 2:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jo, germans, quan vaig venir a vosaltres a anunciar-vos el testimo-niatge de Déu, no vaig venir amb llen-guatge de superioritat o de saviesa. Em vaig proposar no saber altra cosa entre vosaltres sinó Jesucrist, i aquest, crucificat. Jo vaig venir a vosaltres sentint-me incapaç, ple de por i tremolant, i, ni la meva conversa ni la meva predicació no consistien pas en elo-qüents paraules de saviesa, sinó en de-mostració d’Esperit i de poder; perquè la vostra fe no fos basada en saviesa humana, sinó en el poder de Déu. Amb tot, entre els qui són prou for-mats, sí que en parlem, de saviesa. Però no és saviesa d’aquest món, ni dels seus dirigents, que són fugissers. Parlem d’una misteriosa saviesa de Déu, que era amagada, la que Déu tenia destinada des d’abans dels segles per a la nostra glòria. Aquella que cap dels dirigents d’a-quest món no ha conegut, ja que, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.” Però a nosaltres, Déu ens ho ha re-velat per mitjà del seu Esperit, ja que l’Esperit ho sondeja tot, fins les pro-funditats de Déu. Perquè, ¿qui d’entre els humans co-neix les coses de l’home, sinó l’esperit de l’home que hi ha dintre d’ell? Així, tampoc ningú no coneix les coses de Déu, sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal que coneguem els dons que Déu gra-ciosament ens ha concedit. I això és el que exposem, no pas amb doctes paraules de saviesa humana, sinó amb doctrina de l’Esperit, adaptant pa-raules espirituals a les coses espirituals. L’home natural no admet les coses de l’Esperit de Déu, perquè li semblen absurdes i no les pot comprendre, perquè s’han de comprendre espiritualment. En canvi, el qui és espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell ningú no el pot jutjar. Endemés, ¿qui ha conegut la menta-litat del Senyor, perquè pugui donar-li lliçons? Però nosaltres tenim la menta-litat de Crist.
1 Corintis 2:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu. De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria. Cap dels qui dominen aquest món no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. L’home terrenal no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.