1 Cròniques 21:1-30
1 Cròniques 21:1-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Satanàs es va alçar contra Is-rael i va incitar David a fer el cens d’Israel. David, doncs, digué a Joab i als principals del poble: “Aneu a fer el cens d’Israel, des de Beerxeba fins a Dan, i porteu-me’l, que vull saber el nombre de la població.” Però Joab respongué: “Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més dels que són! ¿Per ventura no són, oh rei i senyor meu, tots ells, súbdits del meu senyor? Per què, doncs, demana el meu senyor això? Per què carregar aquesta culpa sobre Israel?” Amb tot, l’ordre del rei es mantingué per sobre Joab, i aquest va sortir i va recórrer tot Israel i va tornar a Jerusalem. Joab va comunicar a David el nombre del cens del poble: a Israel hi havia un milió cent mil homes aptes per a la guer-ra, i a Judà, quatre-cents setanta mil, aptes per a la guerra. Però Joab no hi va incloure els de Leví i els de Benjamí, perquè Joab detestava l’ordre del rei. El fet també va desplaure a Déu; per això va castigar Israel. Llavors David digué a Déu: “He comès un greu pecat amb això que he fet; però ara et prego que perdonis la falta del teu servent, perquè he obrat inconscientment.” Llavors el Senyor va parlar a Gad, vident de David: “Vés i digues a David: Això diu el Senyor: Tres coses et proposo per càs-tig, tria-te’n una perquè jo te la com-pleixi.” Gad anà a trobar David i li digué: “Això diu el Senyor: Tria tu mateix: tres anys de fam, o tres mesos de derrotes davant dels teus enemics, perseguit per la seva espasa, o durant tres dies l’espasa del Senyor; és a dir de pesta en el país i que un àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Ara, doncs, pensa quina res-posta he de donar al qui m’ha enviat.” David digué a Gad: “Em sento molt angoixat; és millor caure en mans del Senyor, que té una immensa miseri-còrdia, que no pas caure en mans dels homes.” Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta sobre Israel, i van caure setanta mil israelites. Déu va enviar un àngel contra Jerusalem per destruir-la, però quan era a punt de destruir-la, el Senyor va mirar i es va desdir d’aquell flagell, i digué a l’àngel exterminador: “Ja n’hi ha prou; retira la teva mà!” I l’àngel del Senyor es va aturar prop de l’era d’Ornan, el jebuseu. David va alçar els ulls i veié l’àngel del Senyor que estava entre la terra i el cel, amb una espasa desembeinada a la mà i dirigida contra Jerusalem. Llavors, David i els ancians, coberts de sac, es prosternaren fins a terra, i David clamà a Déu: “¿No he estat jo qui ha manat comptar el poble? Jo sóc qui ha pecat, jo sóc qui ha obrat malament; però aquest ramat, què ha fet? Oh Senyor, Déu meu, et prego que la teva mà caigui sobre mi i sobre la meva casa paterna, però que no caigui el flagell sobre el teu poble!” Llavors l’àngel del Senyor digué a Gad que donés a David l’ordre de pujar a l’era d’Ornan, el jebuseu, i d’erigir-hi un altar al Senyor. David, doncs, hi va pujar, seguint l’ordre que Gad li havia donat en nom del Senyor. Mentre Ornan batia el blat es va girar i veié l’àngel, i els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. Quan David s’acostava on era Or-nan, aquest va mirar i, reconeixent David, va sortir de l’era i es va agenollar davant d’ell, amb el front fins a terra. Llavors David digué a Ornan: “Cedeix-me l’espai d’aquesta era a fi que jo hi edifiqui un altar al Senyor i aconsegueixi així que s’aturi la plaga que afligeix el poble. Et pagaré el preu que val.” Ornan digué a David: “Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci el que li sembli millor. Mira, aquí tens bous per a l’holocaust, i trilladores amb els arreus per a fer-ne llenya, i a més, el blat per a l’ofrena: t’ho dono tot.” Però el rei David va replicar a Ornan: “De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè no prendré el que és teu per al Senyor, ni oferiré holocaustos que no m’hagin costat res.” David, doncs, va pagar a Ornan, per aquell lloc, sis-cents cicles d’or, a pes. Després David va erigir-hi un altar dedicat al Senyor, i va oferir-hi holocaustos i ofrenes pacífiques. Va invocar el Senyor i ell va respondre enviant foc des del cel sobre l’altar dels holocaustos. Llavors el Senyor va donar una ordre a l’àngel i aquest va embeinar la seva espasa. En aquell temps, havent vist David que el Senyor li havia respost favorablement a l’era d’Ornan, el jebuseu, va seguir oferint-hi sacrificis. Perquè, encara que el tabernacle del Senyor, i l’altar de l’holocaust que Moi-sès havia fet en el desert, es trobaven en aquell moment en el lloc alt de Gabaon, David no havia pogut presentar-s’hi a consultar Déu, a causa de l’espasa de l’àngel del Senyor que el tenia atemorit.
1 Cròniques 21:1-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d’Israel. David ordenà a Joab i als oficials de l’exèrcit: – Aneu a fer el cens d’Israel des de Beerxeba fins a Dan i porteu-me el resultat, que vull saber el nombre dels censats. Joab li va replicar: – Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més del que és. Tots estan al teu servei, rei i senyor meu. Per què, doncs, el meu senyor desitja aquest cens? Per què Israel se n’ha de fer culpable? Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab. Aquest es posà en camí i recorregué tot Israel. Després va tornar a Jerusalem i comunicà a David la xifra del cens: a Israel hi havia un milió cent mil homes capaços de manejar l’espasa, i quatre-cents setanta mil a Judà. Però Joab no va fer el cens de Leví i de Benjamí, perquè li repugnava l’ordre del rei. Aquest cens va desplaure a Déu, que va castigar Israel. Llavors David digué a Déu: – He comès un greu pecat amb això que he fet, però ara vulgues passar per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid! El Senyor va parlar a Gad, vident de David: – Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.” Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué: – Això diu el Senyor: Tria tu mateix si vols tres anys de fam, o bé tres mesos de derrotes perseguit per l’espasa dels teus enemics, o bé tres dies d’espasa del Senyor, és a dir, de pesta al país: que l’àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat. David va dir a Gad: – Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes. Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, i van caure setanta mil homes. Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l’àngel exterminador: – Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Ornan, el jebuseu. David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l’espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra. David va clamar a Déu: – Sóc jo qui he ordenat de fer el cens del poble! Sóc jo qui he pecat, qui he obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Senyor Déu meu, que la teva mà caigui damunt meu i la meva família, però que aquesta plaga no s’abati sobre el teu poble! L’àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d’anar a l’era d’Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor. David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor. Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell. David va dir a Ornan: – Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val. Ornan va replicar a David: – Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono. Però el rei David li va respondre: – De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res. David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos. Llavors el Senyor va manar a l’àngel que tornés l’espasa a la beina. En aquell moment, en veure David que el Senyor li havia respost a l’era d’Ornan, el jebuseu, va oferir-hi més sacrificis. En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l’altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon. Però David no havia pogut anar a consultar-hi Déu, perquè l’espasa de l’àngel del Senyor el tenia esgarrifat.