1 Cròniques 17:16-24

1 Cròniques 17:16-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Llavors David va entrar a asseure’s davant el Senyor i digué: “Qui sóc jo, Senyor Déu, i què és la meva casa perquè m’hagis conduït fins aquí? I fins això t’ha semblat poca cosa, oh Déu!, que em parles també de la casa del teu servent per als temps futurs, i m’has mirat com si fos un home superior, Senyor Déu! Què més podria dir-te David respecte de l’honra que has atorgat al teu servent, si tu el coneixes prou bé? Oh Senyor, per amor del teu servent, i segons el teu cor, has fet totes aquestes coses tan grans per fer conèixer totes les teves grandeses. Oh Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap altre Déu fora de tu, tal com hem pogut sentir contar. ¿Que hi ha cap altre nació com el teu poble d’Israel? Únic a la terra que Déu ha vingut a redimir per fer-lo el seu propi poble i donar-li renom, per grans i prodigioses proeses, expulsant nacions de davant del teu poble que havies redimit d’Egipte. Tu has establert el teu poble d’Israel com a poble teu per sempre. Tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. Ara, doncs, Senyor, fes que sigui per sempre ferma la promesa que has fet referent al teu servent i referent a la seva casa, i compleix el que has promès. Sí, que sigui ferma; i que el teu nom sigui exalçat per sempre i es digui: El Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, és Déu a favor d’ell! I que la casa del teu servent David sigui estable en la teva presència.